divendres, 30 d’agost del 2019
divendres, 16 d’agost del 2019
Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)
16.08.2019 08:31
Joan Daniel Bezsonoff
lamenta que, a la Catalunya Nord durant la segona meitat del segle xx,
“la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí
d’estiu” i, segons es desprèn d’un reportatge que va publicar diumenge
passat el diari espanyol El País, això mateix s’esdevindrà en les
properes dècades amb la llengua de Miguel de Cervantes a Gibraltar; des
de l’inici de la sobirania britànica sobre el Penyal, confirmada en el
Tractat d’Utrecht (1713), a Gibraltar ha continuat parlant-se
sempre el castellà, només que, ara, els nens i els adolescents el
rebutgen; així, parlen entre ells en anglès, es dirigeixen als seus avis
en anglès, malgrat que aquests els renyin i els demanin que se’ls
adrecin en espanyol, i admeten que així com els seus pares pensen en
espanyol, ells pensen en anglès; resulta molt previsible, doncs, en
quina llengua parlaran als seus fills quan, el dia de demà, comencin a
tenir-ne. Les raons d’aquesta actitud s’atribueixen al desenvolupament
de les xarxes socials, on, òbviament, l’anglès és una llengua molt més
útil que el castellà —o el francès— i, també, al rebuig a les
reivindicació per Espanya de la sobirania sobre el Penyal; abandonen el
castellà, doncs, perquè hi veuen un vincle amb un país del qual no en
volen saber res.
Si comparteixo el plany de Bezsonoff i, per això, faig tot el que crec que puc fer per evitar la desaparició del català a la Catalunya Nord amb l’esperança, a més, que, tot i que en futur llunyà que ja no aconseguiré veure, arribi un moment en què es pugui tornar a dir que a Perpinyà no cal preocupar-se pel francès perquè tothom hi parla en català, és perquè em sap greu —o, més aviat, em molesta— que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el català no hi sigui la llengua predominant, és a dir, la llengua útil i necessària per viure-hi i treballar-hi amb total normalitat. En canvi, que a Gibraltar es perdi l’ús del castellà tant se me’n dóna, exactament igual com a l’autor del reportatge de El País no es deu amoïnar gaire pel precari estat del català a València, Alacant i Oriola; al capdavall, tots coneixem el posicionament d’aquest diari respecte a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A més, ja em va bé que el castellà, la segona llengua més parlada del món segons la propaganda nacionalista espanyola, retrocedeixi, més que res perquè desitjaria que a l’àrea metropolitana de Barcelona comencés a haver-hi gent gran que renyés els seus néts per dirigir-s’hi en català; tant de bo, doncs, Puerto Rico es convertís en una societat angloparlant, el quítxua i l’aimara esdevinguessin les llengües nacionals de Perú i Bolívia, es declarés el guaraní única llengua oficial del Paraguai i a l’Argentina i a Mèxic establissin una gramàtica i ortografia pròpies, prescindint de l’estàndard general espanyol.
Estic segur que si dic que la República Catalana hauria de mirar d’eradicar el castellà de Catalunya a base de no considerar obligatori aprendre’l i estudiar-lo a l’escola, fins i tot molts catalanoparlants independentistes s’esgarrifaran, però, com podem veure, a les noves generacions de Gibraltar no els representa cap problema renunciar al castellà. Naturalment, també celebro que, avui dia, la llengua internacional sigui l’anglès en comptes del francès, com ho era ara fa seixanta anys, més que res perquè em sembla que, en cas contrari, la situació lingüística de la Catalunya Nord seria pitjor encara, que ja és dir; sort, doncs, que a l’antiga colònia francesa de la Louisiane, territori corresponent als actuals estats americans de Missouri, Illinois, Indiana, Louisiana, Arkansas, Mississippí i Alabama, s’hi va perdre l’ús del francès i, per això, avui dia, els EUA no són pas com el Canadà un país on el francès sigui llengua oficial.
Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com
Si comparteixo el plany de Bezsonoff i, per això, faig tot el que crec que puc fer per evitar la desaparició del català a la Catalunya Nord amb l’esperança, a més, que, tot i que en futur llunyà que ja no aconseguiré veure, arribi un moment en què es pugui tornar a dir que a Perpinyà no cal preocupar-se pel francès perquè tothom hi parla en català, és perquè em sap greu —o, més aviat, em molesta— que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el català no hi sigui la llengua predominant, és a dir, la llengua útil i necessària per viure-hi i treballar-hi amb total normalitat. En canvi, que a Gibraltar es perdi l’ús del castellà tant se me’n dóna, exactament igual com a l’autor del reportatge de El País no es deu amoïnar gaire pel precari estat del català a València, Alacant i Oriola; al capdavall, tots coneixem el posicionament d’aquest diari respecte a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A més, ja em va bé que el castellà, la segona llengua més parlada del món segons la propaganda nacionalista espanyola, retrocedeixi, més que res perquè desitjaria que a l’àrea metropolitana de Barcelona comencés a haver-hi gent gran que renyés els seus néts per dirigir-s’hi en català; tant de bo, doncs, Puerto Rico es convertís en una societat angloparlant, el quítxua i l’aimara esdevinguessin les llengües nacionals de Perú i Bolívia, es declarés el guaraní única llengua oficial del Paraguai i a l’Argentina i a Mèxic establissin una gramàtica i ortografia pròpies, prescindint de l’estàndard general espanyol.
Estic segur que si dic que la República Catalana hauria de mirar d’eradicar el castellà de Catalunya a base de no considerar obligatori aprendre’l i estudiar-lo a l’escola, fins i tot molts catalanoparlants independentistes s’esgarrifaran, però, com podem veure, a les noves generacions de Gibraltar no els representa cap problema renunciar al castellà. Naturalment, també celebro que, avui dia, la llengua internacional sigui l’anglès en comptes del francès, com ho era ara fa seixanta anys, més que res perquè em sembla que, en cas contrari, la situació lingüística de la Catalunya Nord seria pitjor encara, que ja és dir; sort, doncs, que a l’antiga colònia francesa de la Louisiane, territori corresponent als actuals estats americans de Missouri, Illinois, Indiana, Louisiana, Arkansas, Mississippí i Alabama, s’hi va perdre l’ús del francès i, per això, avui dia, els EUA no són pas com el Canadà un país on el francès sigui llengua oficial.
Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com
dilluns, 12 d’agost del 2019
divendres, 2 d’agost del 2019
"Vaig comprar els plànols de la Sagrada Família perquè estaven a un preu regalat"
"Vaig comprar els plànols de la Sagrada Família perquè estaven a un preu regalat"
L'arquitecte dominicà Gerardo Pérez és un dels 14 compradors del projecte per copiar el temple barceloní
Gerardo Pérez és arquitecte i el fundador de Luxia Labs,
un estudi d'arquitectura que dissenya projectes per als seus clients.
L'estudi està situat a Santo Domingo, capital de República Dominicana, i
és un dels 14 compradors dels plànols per reproduir la Sagrada Família que han estat a la venda a stoor.pro durant més d'una setmana.
Els serveis jurídics del temple en van exigir ahir, en un burofax a què ha tingut accés el TOT Barcelona, la retirada immediata perquè amb ells es podrien reproduir la "basílica, columnes, façana, torres, l'entrada, l'escalinata i part del claustre". Els propietaris de la web han vetat la venda de forma temporal fins que s'esclareixi el cas.
Pérez, però, ha estat un dels que ha aconseguit el projecte per construir-lo. "Vaig comprar els plànols perquè estaven a un preu regalat", justifica en una conversa telefònica amb aquest diari.
L'arquitecte dominicà argumenta que comprar el projecte per només 1.000 euros era una "bona oportunitat". Els co-fundadors de la plataforma stoor.pro, on es podien trobar els plànols -tot i que els han retirat de la venda temporalment-, xifren en dos milions d'euros el valor que podria tenir el projecte de còpia de la Sagrada Família, elaborat per l'arquitecte anglès George Harding.
"No hi ha forma de construir un altre edifici com la Sagrada Família", admet Pérez, desmentint així que tingui la intenció de construir una altra Sagrada Família amb els plànols. Argumenta que la complexitat de les obres i el cost serien molt elevats. A més, la interpretació de l'edifici que va fer Gaudí seria difícil d'emular.
El que pretén, precisa a aquest diari, és dissenyar projectes per als seus clients -la majoria grans constructores, segons afirma- inspirats en l'estil d'Antoni Gaudí. El fundador de Luxia Labs destaca la bellesa de les columnes del temple, i es mostra convençut que trobarà promotors interessats en un disseny que recordi a la Sagrada Família. "Tinc uns clients molt innovadors", es congratula, i explica que alguns d'ells estan interessats en el projecte.
Si no eliminen el projecte de la venda, adverteixen, iniciaran "accions legals". A més, recorda que la Fundació Junta Constructora del temple expiatori de la Sagrada Família té la propietat física, intel·lectual i industrial del temple, així com de la vessant "empresarial", cosa que inclou reformes i construccions relacionades.
En cas que decidissin retirar els plànols definitivament i els serveis jurídics del temple aconseguissin la prohibició per distribuir-los, els propietaris del portal haurien de retornar els diners als compradors i anul·lar la compra. "Els compradors perdrien el dret a edificar o vendre de nou els plànols", detalla Arteta.
Els serveis jurídics del temple en van exigir ahir, en un burofax a què ha tingut accés el TOT Barcelona, la retirada immediata perquè amb ells es podrien reproduir la "basílica, columnes, façana, torres, l'entrada, l'escalinata i part del claustre". Els propietaris de la web han vetat la venda de forma temporal fins que s'esclareixi el cas.
Pérez, però, ha estat un dels que ha aconseguit el projecte per construir-lo. "Vaig comprar els plànols perquè estaven a un preu regalat", justifica en una conversa telefònica amb aquest diari.
L'arquitecte dominicà argumenta que comprar el projecte per només 1.000 euros era una "bona oportunitat". Els co-fundadors de la plataforma stoor.pro, on es podien trobar els plànols -tot i que els han retirat de la venda temporalment-, xifren en dos milions d'euros el valor que podria tenir el projecte de còpia de la Sagrada Família, elaborat per l'arquitecte anglès George Harding.
"No hi ha forma de construir un altre edifici com la Sagrada Família", admet Pérez, desmentint així que tingui la intenció de construir una altra Sagrada Família amb els plànols. Argumenta que la complexitat de les obres i el cost serien molt elevats. A més, la interpretació de l'edifici que va fer Gaudí seria difícil d'emular.
El que pretén, precisa a aquest diari, és dissenyar projectes per als seus clients -la majoria grans constructores, segons afirma- inspirats en l'estil d'Antoni Gaudí. El fundador de Luxia Labs destaca la bellesa de les columnes del temple, i es mostra convençut que trobarà promotors interessats en un disseny que recordi a la Sagrada Família. "Tinc uns clients molt innovadors", es congratula, i explica que alguns d'ells estan interessats en el projecte.
Els plànols ja no estan a la venda
Davant la petició dels advocats de la Sagrada Família a la plataforma stoor.pro perquè retiri els plànols de la venda, els propietaris de la web han congelat el projecte temporalment per evitar noves vendes. En un burofax enviat pels serveis jurídics de la Sagrada Família al co-fundador del portal Aitor Arteta, al qual ha tingut accés aquest diari, els advocats afirmen que els plànols que estaven disponibles vulneren la revelació de secrets i els drets de propietat intel·lectual, ja que s'estan fent servir "la marca, patents, models i dissenys industrials propietat de la fundació" de la Sagrada Família. "Requerim la immediata retirada de l'oferta de venda del portal web", sentencien els serveis jurídics.Si no eliminen el projecte de la venda, adverteixen, iniciaran "accions legals". A més, recorda que la Fundació Junta Constructora del temple expiatori de la Sagrada Família té la propietat física, intel·lectual i industrial del temple, així com de la vessant "empresarial", cosa que inclou reformes i construccions relacionades.
En cas que decidissin retirar els plànols definitivament i els serveis jurídics del temple aconseguissin la prohibició per distribuir-los, els propietaris del portal haurien de retornar els diners als compradors i anul·lar la compra. "Els compradors perdrien el dret a edificar o vendre de nou els plànols", detalla Arteta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)