El President Puigdemont @KRLS ha arribat a Escòcia convidat al Fòrum diplomàtic @BeyondBorders__ per explicar el conflicte català. El President reprèn l’activitat internacional per denunciar la repressió que viu el nostre país i defensar el dret a l’autodeterminació dels catalans
divendres, 24 d’agost del 2018
Puigdemont és a Escòcia, on diumenge intervindrà en un acte
dimecres, 25 de juliol del 2018
divendres, 29 de juny del 2018
RECORDANCES CERVERINES-Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).
Escrits del Victor
23-25.06.18
RECORDANCES CERVERINES
RECORDANCES CERVERINES 18-A-1
Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).
De nou torno a recuperar les Recordances Cerverines, i aquesta vegada ho faig, perquè fa uns dies i de retom veig a TV3 o en el 33, que parlaven d'una exposició antològica que hi havia a la Filmoteca de Catalunya,- això ho vaig saber més tard- , d'un o uns fotògrafs sobre cinema, - i tampoc no ho vaig entendre, ni guipar gaire bé- però el que si vaig veure -de passada - fou la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, on l'actriu italiana anava abillada de Gimena de la pel.licula El Cid o una cosa així, i estava fumant en un descans,- precisament aquesta foto és el cartell oficial de l'exposició,- després comprovà que m' havia errat. Però el que sí que em passà, de cop i volta pel magí, i em preguntà: “ No serien pas els Gómez Grau, els fotògrafs del carrer Major de Cervera, que des de fa anys es dedicaven al món del cinema...i molt al de Hollywood...?”, cosa que comentà als altres estadants que miràvem junts la tv., i així em quedà el dubte. Però dies després tornaren ha passar l'anunci a TV3, i ho poguè veure en una certa tranquil-litat,-fixant-m'hi més- encara que era curtíssim, i d'aquesta manera comprovà, - com havia intuït ,- i que evidentment, ho vaig endevinar, ja es tractava dels germans cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, que es veu que anys enrere havien donat el seu fons fotogràfic a la Filmoteca de Catalunya, ara una vegada inventariat i digitalitzat el material donat, fan una macro exposició i que durarà del 7 de juny fins al 16 de setembre.
Sí que eren en Claudi i Frederic Gómez Grau que des dels voltants dels anys 60 o abans, es dedicaren a fer fotos de cinema, principalment a Foto Fixa ( Unes fotos que en aquelles èpoques, es feien en blanc i negre, i que servien per al muntatge de les pel-lícules i/o principalment per posar a les cartelleres i així la gent sabia de que es tractava la pel-lícula en qüestió- l'ara film-). A partir d'aquí van fer tota una sèrie de fotogràfies dedicades al món de cinema, i és el que hom i de reüll , vegué a TV3, - i per cert la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, que hom digué, que anava abillada de la Gimena d' El Cid. Doncs no ho era l'aturada que feia la Loren, era de la pel-lícula La caiguda de l’Imperi romà, del productor Samuel Bronston, com ho era El Cid. A partir d'aquí quedà pensatiu, recordant temps d'enrera i variats a Cervera, hi pensà: “Puc escriure sobre això...”.
Fou llavors, quan se'm posaren en marxa de nou, de debò, una part de les neurones on hi tinc les Recordances Cerverines, i expremer-me aquestes a partir dels Gómez Grau veig claríssim el que narraré, i és això:
“Hom que és fill del Carrer Major de Cervera, concretament de Cal Massot,97, al pis de dalt de la casa pairal ara anomenada Fundació Casa Dalmases (que un altre dia en parlarem).És per això que encara era molt jove, conegué ambdós germans fotògrafs Claudi i Frederic Gómez Grau, ja que la casa familíar, així com el seu estudi-botiga estaven davant per davant,-em sembla- hi ha uns centenars de metres d'on jo vivia, al final de les voltes a má dreta en direcció a la Pl.Major, ara prop del Museu-Casa Duran i Sampere, i del Museu Marc Màrquez.”
“Al Claudi Gómez Grau ,no el vaig conèixer pas molt, ja que era 13 anys més gran que en Frederic i jo era un xic,i a més fou el primer que marxà a fer de foto-fixa al món del cinema, diuen que fou fitxat pel Samuel Bronston,i que de jovenet havia fet documentals de la Segarra i de Cervera, i el que no sé si havia participat en el rodatge de “El Judas”, dirigida per l'Ignacio F. Iquino, amb actors de la Passió d'Olesa, o bé a “La Pecadora”, del mateix director i rodada una mica a Cervera mateix”
“ Al seu germá Frederic el coneixia molt més, ja que vivia a la carretera de Tàrrega, un lloc on en unes èpoques glorioses hi anava a jugar, molt i molt , amb l'amic Francesc Bravo (traspassat el 1995), la filla d 'en Frederic, la Montserrat Gómez (un amor meu, platònic de joventut ), i la Maria del Carme Estany,( que ens hem tornat a trobar, ara de grans), i altres que no em passem pel magí. De fet, recordo força, - i d'això ja fa molts anys, als voltants dels 60 -, quan tota la família del Frederic,- amb el meu amor platònic juvenil inclòs-, es traslladaren a Madrid per treballar de fort a l'indústria del cinema i sobretot a l'americana que sobretot es rodava a la Meseta, hi ha Esplugues City , per allò d'estar “Prop de Hollywood ”.
Prop de Hollywood. Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau, la nova exposició de la Filmoteca.
Partint del títol de l'exposició, entre altres coses farem un resum, de la mostra dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, així d'aquesta manera:
El passat 7 de juny és va inaugurar a Filmoteca de Catalunya, l'exposició que porta per títol Prop de Hollywood, i que està feta a partir d'una mostra representativa d'un fons de més de 6000 fotogràfies de cinema dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, i que aquests germans cediren a aquesta entitat catalana. A una inauguració,on hi hagué gran presència familiars dels fotògrafs.
Continuará.
Fins a la següent que continuarem les Recordances Cerverines, dedicades als cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau.
Víctor Lluelles i Cardonadimarts, 12 de juny del 2018
A CORRE-CUITA. (35). Els nou Govern Sánchez, comença a ensenyar la poteta.
Articles del Víctor
08-10.06.18
A CORRE-CUITA. (35).
Els nou Govern Sánchez, comença a ensenyar la poteta.
Aquest divendres 8 de juny, és el primer Consell de “Ministras y Ministros”, comandat per Pedro Sánchez, ho fa amb un reguitzell de Ministr@s, que de moment semblen triats per acontentar, o bé prendels-hi els vots, una mica a tothom: a les dones,- però menys a les feministes-; al PP, a Ciutadans (Cs); a la Societat Civil Catalana (SCC); a l'Ibex 35, etc.
Una de primeres les decisions que ha pres el nou executiu respecte a Catalunya i que la nova portaveu Isabel Celáa, ho ha dit en la conferència de premsa posterior al primer Consell de Ministr@s, fou la confirmació de la fi de la intervenció econòmica de la Generalitat vinculada al 155, - cosa que ja havia fet el Govern català en formar el nou Govern, i que per ells era el principi-, però en canvi el Dret a decidir , digué que no el tenen a l'agenda, - i crec, que no li tindran mai-, ja que aquest cap de setmana ho han dit en tres entrevistes a diaris: la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet;la vicepresidenta, Carmen Calvo;conjuntament amb el ministre de Foment José Luis Ábalos, i que tots ells, han deixat ben clar que “no hi ha res a negociar” sobre un referèndum, encara que sia pactat. Sembla que no és casualitat que de cop tres ministr@s del nou executiu de Pedro Sánchez han sortit avui a dir "no" al dret d'autodeterminació de Catalunya , del que alguns diuen que els causa pànic.
Alguns Ministr@s, avui Josep Borrell.
I com diguérem dies enrere, farem un petits anàlisis dels nous Ministr@s, que semblem més de centre que altra cosa,-encara que sí féssim la mitjana no sé pas que en sortiria-. Començarem pel primer que va sonar a un càrrec , ho sigui el flamant Ministre d'Exteriors, l'inefable Josep Borrell, aquell que durant la Campanya de les eleccions del passat del 21-D, va dir: “Que calia “desinfectar” Catalunya”, i que diuen, que ara és més proper a Societat Civil Catalana, o a Ciutadans (Cs), que no pas al PSOE. I precisament per això el diari alemany Telepolis, semblant a Politico, dels EUA, “relaciona Josep Borrell,amb l'”ultranacionalisme” espanyol, dient que és un error posar al davant del nou ministeri d'Exteriors un socialdemòcrata, que també és un “nacionalista de dretes””, i ho considera una tria molt contradictòria. Respecte a les relacions amb Catalunya aclariex que no són“missatges bons per construir un consens contra l'escalada de tensions ”, també comenta que:“El PSOE i Pedro Sánchez té el govern minoritari més dèbil d'Europa”. I no fa gaire Josep Borrell digué que:“Catalunya està al caire d'un enfrontament civil”, vinga ha posar llenya al foc, en cada govern tè d'haver-hi un cridaire.
De d'altres Ministr@s en parlarem més endavant “A corre-cuita”.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.comdimarts, 13 de febrer del 2018
Els carnavals que no us podeu deixar escapar
Els carnavals que no us podeu deixar escapar
Carnestoltes és una festa que s'expressa de maneres molt diverses a tot el país · Us oferim els deu carnavals més destacats

Per: Ester Estela

Favorit
Sense anuncis
Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes. És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals, grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un seguit de personatges propis molt singulars.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.
Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.
Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de San Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.
Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.
Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)