La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’
Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero
Lluís Llach i Carme Forcadell al Moment Zero al Born (fotografia: VilaWeb).
Forcadell i Llach; Llach i Forcadell. Probablement, dos dels càrrecs electes més populars –en el bon sentit de la paraula– que té Catalunya. Han dinat amb més d’un centenar de persones al Born Centre de Cultura i Memòria convocats per la gent de Moment Zero i El Punt Avui. Després del segon plat, s’han enfilat a l’escenari amb Xevi Xirgo, el director del diari, i han explicat unes quantes coses relacionades amb el referèndum, la persecució judicial contra polítics independentistes (i Forcadell) i la seva dedicació política i el seu convenciment. La pregunta clau
Llach ha clavat la pregunta que s’ha de fer tot independentista quan algú posa en dubte les capacitats d’arribar a bon port: ‘Ens preguntem com ho farem per aplicar les lleis. Tenim parlament i govern independentistes. Però la pregunta que hem de fer és què faran ells per impedir-ho.’ I aquí és on el diputat de Junts pel Sí ha desenvolupat una argumentació que conclou que, si l’estat espanyol manté el mínim de democràcia –’que ja és poc’– actual, serà incapaç de frenar el referèndum i la independència. Què vol dir Llach? Que si l’estat no opta per una repressió encara més forta que l’actual, violant tots els principis democràtics imaginats, no té capacitat ni força intel·ligent per a impedir la independència. Serà al setembre
Forcadell ha dit també que no tenia cap dubte que el referèndum es faria el setembre: ‘El procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.’ La presidenta del parlament i el diputat han assenyalat el setembre sense dubtar-ne gens. ‘Crec que serà al setembre perquè és quan estarem més preparats’, ha dit Forcadell. El somriure, encara
L’actitud. La confiança. Aquests han estat dos conceptes que podrien condensar bona part de les intervencions dels dos convidats del Moment Zero d’avui. ‘És que guanyem la Copa, la lliga i la Champions i continuem anant al camp amb l’ai, ai, ai’, ha lamentat Llach. I tot seguit ha recordat les grans manifestacions, el 9-N i les eleccions guanyades per l’independentisme amb majoria absoluta. ‘Tot serà molt difícil, ja ho sabem. És clar que serà difícil. Però no podran aturar-nos. I encara és el moment de somriure. No estic d’acord amb els qui diuen que ja no hem de somriure. Encara és el moment de somriure.’ La persecució
La persecució judicial contra Forcadell també ha estat molt present en el dinar. ‘Ni les amenaces ni les intimidacions no faran que m’allunyi ni un mil·límetre del que he fet fins ara’, ha dit Forcadell. ‘Si el preu de defensar la llibertat d’expressió i d’actuació dels diputats és sentir-me controlada i perseguida, el pago amb molt de gust’, ha afegit. La presidenta del parlament ha deixat clar que el seu judici seria polític: ‘Em volen jutjar per allò que sóc i allò que penso. No per allò que he fet. Si ens jutgessin per allò que hem fet, els encausats seríem cinc i no quatre.’
En resposta a aquesta estratègica de càstigs judicials, Llach ha dit que podia assegurar que entre els dirigents polítics no trontolla ni l’ànim ni la convicció, ni els espanten les conseqüències que pugui haver-hi. Ex-cantant, la tieta de Puigdemont i el president xofer
També han regalat algunes anècdotes. Especialment, Llach. ‘La idea d’acabar la carrera musical per iniciar una vida tranquil·la i diferent ha estat un fracàs. Però n’estic encantat. No em pensava que xerrar seria més cansat que cantar.’ O bé: ‘La tieta del president Puigdemont em va ensenyar a cantar, però no em va ensenyar a pentinar-me com ell.’ I encara: ‘Puigdemont em feia de xofer alguns dies durant la campanya de Junts pel Sí. Jo això de conduir…’ Per la seva banda, quan li han recordat la frase ‘President, posi les urnes’, Forcadell ha reconegut amb un to entre la queixa i la broma que aquella frase la perseguiria tota la vida.
Per tancar l’àpat, el moderador Xirgo ha demanat als dos convidats si podien donar cap consell a la gent que es pregunta què ha de fer aquests mesos que vindran. Forcadell ha demanat que ningú no tanqués mai els ulls davant les injustícies. I Llach ha dit: ‘No us deixeu esberlar les conviccions.’ [VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?
Us expliquem amb dades per què diem que, amb les dades del CEO, el sí guanyaria el referèndum unilateral
VilaWeb ha publicat una notícia titulada ‘El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66%‘ i alguns altres diaris destaquen que el no guanya distància respecte del sí en la informació sobre l’últim baròmetre del CEO.
—Per què El País, El Periódico, La Vanguardia i Catalunya Ràdio diuen que el no supera al sí i VilaWeb diu que guanyaria el sí? —Aquests diaris es refereixen al resultat d’una pregunta que ha fet el CEO en els últims baròmetres, que és: ‘Voleu que Catalunya es converteixi en un estat independent?’ El resultat de l’última enquesta és que un 48,5% diu que no i un 44,3% que sí. Des de fa mesos hi havia un cert empat tècnic entre el sí i el no en aquesta opció, amb un lleuger avantatge del no. En la pregunta es demana si hom vol que Catalunya esdevingui independent, sense cap referència a la resposta en cas que demà es convoqués un referèndum. I precisament aquesta és la pregunta que per primera vegada ha formulat el CEO: què votarien els catalans si demà es fes un referèndum convocat i organitzat per la Generalitat. I el resultat és aquest: el sí obtindria un 66% i el no, un 34%. La participació fóra d’un 73%.
—D’on traiem la dada del 66% del sí en el referèndum? —La pregunta que formula el CEO és: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del govern espanyol, què faria?’ I les respostes són aquestes: un 43,3% diu que votaria a favor de la independència; un 22,2%, que votaria contra la independència; un 6,2% que votaria en blanc i un 1,7% que votaria nul. Hi ha un 20,7% que declara que no aniria a votar, i un 4,7% d’indecisos.
Amb aquestes xifres, el resultat és el següent: entre els que diuen que anirien a votar al referèndum, un 59% votaria a favor de la independència, un 30% en contra i prop d’un 8% en blanc o nul; i encara hi hauria un 6% d’indecisos. Aquestes dades s’han de convertir al format d’un referèndum, és a dir, se n’ha de descomptar els qui no saben encara què votarien (indecisos, però que aniran a votar) i els vots en blanc i nuls. Això significa un 66,1% de vots afirmatius i un 33,9% de vots negatius.
—Per què no comptem els vots blancs i els nuls? —La llei de transitorietat marcarà com es comptabilitza el resultat del referèndum. Ara mateix ningú no sap si els vots blancs i nuls comptaran en el recompte o no. En el referèndum de l’estatut del 2006 sí que comptaven, però en la majoria dels referèndums sobre la independència, com per exemple el d’Escòcia del 2014, no. En el supòsit que comptéssim els vots blancs i nuls com a vàlids, el resultat seria: el sí, un 60,4%; el no, un 31% i el blanc, un 8,6%.
—Per què considerem cabdal aquesta dada en la nostra informació sobre el baròmetre del CEO? —El CEO ha ofert dades sobre la resposta dels catalans en relació amb la independència de Catalunya. Des del 2005 formulava una pregunta amb quatre opcions: un estat independent, un estat federal dins Espanya, una comunitat autònoma i una regió d’Espanya. Fins a mitjan 2012, l’opció preferida era l’estat federal, però des d’aleshores l’opció de l’estat independent ha estat la majoritària.
A la segona onada del baròmetre del 2011 el CEO va incloure-hi una pregunta que demanava, més concretament: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ El resultat era molt favorable al sí. Però des del 2015 la pregunta va canviar i va passar a ser: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, més inconcreta i sense referir-se específicament a l’opció de vot en cas de referèndum imminent.
Com que pot ser que algú es declari favorable o contrari a la independència però es comporti d’una manera diferent en cas de poder votar en un referèndum, i com que allò que compta és el resultat del referèndum, VilaWeb s’ha estimat més de destacar el resultat de la pregunta concreta i directa. Alguns mitjans juguen a la confusió referint-se als punts de diferència entre el sí o el no com si es referissin a una pregunta sobre el referèndum, però, de fet, parlen d’una pregunta genèrica sobre la preferència política i arriben a amagar la dada concreta sobre el referèndum.
Vegeu com ho han destacat alguns altres diaris:
—El Periódico: ‘El no a la independència avança i s’imposaria al sí per quatre punts‘
—El País: ‘Els contraris a la independència superen de quatres punts els partidaris, segons el CIS català‘
—La Vanguardia: ‘El no a la independència supera el sí de quatre punts‘
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El Govern ja encarrega les paperetes per al referèndum
L'Executiu treu a concurs un contracte de material electoral sense esmentar la consulta
Es tracta del següent pas previst després de l'aprovació dels pressupostos
FERRAN SENDRA
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / XABI BARRENA / BARCELONA
Dijous, 23 de març del 2017 - 18:38 CET
Sense pausa, el Govern segueix decidit cap a la convocatòria del referèndum. L'endemà d'aconseguir, gràcies a la CUP, l'aprovació dels pressupostos que inclouen la consulta, l'Executiu de Carles Puigdemont ja ha licitat un concurs per obtenir material electoral -urnes i paperetes-.
Segons ha avançat 'La Vanguardia', es tracta d'una licitació que surt de la Conselleria de Governació, que dirigeix Meritxell Borràs, i que en tot moment al·ludeix a la celebració d'eleccions al Parlament, no a la consulta independentista. Es tracta, probablement, d'una estratègia per intentar evitar la impugnació per part de l'Estat.
I és que fonts de la Generalitat consultades per EL PERIÓDICO, no amaguen que la licitació de material per al referèndum suposaria vulnerar el marc legal, ja que el Tribunal Constitucional ha avisat reiteradament el Govern i el Parlament respecte a la necessitat de no donar continuïtat a cap dels punts de la resolució del 9-N del 2015 sobre l'anomenada "desconnexió".
EL PAS PREVIST
La licitació ha sigut publicada aquest dimecres al diari oficial de la UE i al portal de contractació de l'Estat. A partir d'ara es podran presentar ofertes per a un pressupost de 641.000 euros. I es tracta de paperetes, sobres, llistes de votants, manuals per a la mesa electoral, cartells de senyalització de locals electorals, entre altres.
Des de fa setmanes, fonts del Govern anunciaven en privat que després de l'aprovació dels comptes del 2017, el següent pas en el desafiament sobiranista seria l'adquisició de material per al referèndum, que l'Executiu vol portar a terme amb acord amb l'Estat o sense. En paral·lel, l'altra clau de les pròximes jornades serà l'activació de campanyes de foment del referèndum per part dels partits sobiranistes.
Cinc-cents juristes a favor del referèndum i dos-cents en contra
Amb poques hores de diferència apareixen dos manifests amb opinions contràries a la qüestió del referèndum
Una àmplia representació de lletrats catalans s’han unit sota el lema del manifest ‘El Dret per la convivència’ per a mostrar públicament el seu posicionament a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el seu futur polític. Entre els signants hi ha professors d’universitat, advocats, procuradors, notaris, registradors i lletrats de les diferents administracions, i volen reivindicar que amb l’actual constitució es pot convocar un referèndum com el que està demanant una àmplia majoria de la societat catalana.
Els juristes signants consideren que el Dret és un instrument al servei de la ciutadania i de la convivència, que ha de facilitar la resolució de conflictes i que ha de canalitzar les reclamacions de tota la societat. ‘Dues terceres parts de la ciutadania a Catalunya i la majoria dels seus representants, estan reclamant poder decidir el seu futur com a comunitat política a través d’un procediment democràtic’, diu el comunicat de premsa enviat als mitjans.
‘El marc constitucional vigent i des del seu principi democràtic, s’empara que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar obertament de l’ordre constitucional establert; també, per tant, de la unitat territorial. Per això, és possible que la ciutadania expressi propostes alternatives a través d’un procediment democràtic, com ara un referèndum’, explica el text, que subratlla que l’organització del referèndum és ‘legítima’.
Entre els lletrats destaquen personalitats com Pep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Joan Queralt Jiménez, catedràtic de Dret penal, Gemma Calvet, advocada, o Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional. ‘El dret, al servei de les llibertats’Paral·lelament un col·lectiu d’advocats catalans units en la plataforma Llibertats, van presentar ahir al Col.legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) el seu manifest ‘El Dret, al servei de les llibertats’. El text suma dos-cents signants entre els quals destaquen l’ex-rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, l’ex-vice-president del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay o l’ex-president de l’Audiència de Barcelona.
Aquest text defensa que fora de la llei no hi pot haver democràcia i que els debats polítics s’han de fer dins del marc legal: ‘El marc jurídic establert en els Estats de Dret evoluciona i ha d’evolucionar pacíficament, dins l’àmbit previst, canviant i adequant el seu ordenament en funció dels signes dels temps i les necessitats bàsiques dels ciutadans, en els quals resideix amb caràcter exclusiu la sobirania l’Estat, de la mateixa manera que en totes les democràcies del nostre entorn’.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
¿Quina és la població de Catalunya amb més botigues?
Catalunya té un total de 101.319 comerços
JORDI COTRINA
EL PERIODICO
J. M. BERENGUERAS / BARCELONA
Dimecres, 22 de març del 2017 - 17:22 CET Catalunya té 101.319 comerços i 86.418 empreses comercials, mentre que la densitat comercial mitjana és de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants. Així ho assegura el primer cens d'establiments comercials de Catalunya elaborat per la Generalitat i que s'ha presentat aquest dimecres.
De l'estudi es desprenen qüestions com quina és la població de Catalunya amb més botigues, però també quina població té més densitat. Al contrari del que pugui semblar, en la segona qüestió no hi surten les grans ciutats capitals de província.
L'estudi calcula la tipologia de les botigues. Així, el 34% dels comerços catalans són d'alimentació, seguit dels establiments dedicats a l'equipament de la persona, 18,26%, i dels comerços d'equipaments de la llar, 16,92%. A Catalunya hi ha 217 empreses comercials que facturen més de 50 milions d'euros, mentre que el 82% de les empreses facturen menys de 600.000 euros. A més, el 91,9% de les empreses comercials són unipersonals o tenen fins a cinc treballadors, mentre que un total de 176 empreses tenen més de 500 treballadors.
CIUTATS AMB MÉS BOTIGUES
En xifres absolutes, la ciutat de Barcelona té la majoria dels establiments, 26.144, encara que és Girona el municipi de més de 75.000 habitants amb una densitat comercial més gran, 16,67 establiments per cada 1.000 habitants.
Després de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat té 3.005 comerços, mentre que Terrassa (2.626) i Sabadell (2.591) la segueixen de prop. El rànquing es completa amb Badalona (2.264 botigues) i Lleida (2.192).
POBLACIONS AMB MÉS DENSITAT COMERCIAL
El cens també revela els municipis (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb una densitat comercial més gran. El que lidera la llista és la Jonquera, amb 80,78 establiments per cada 1.000 habitants, seguit de Bossost (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d’Aro (32,18 est./1.000 hab.).
El govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per frenar el procés, segons El Periódico
Un escrit dirigit a la Comissió de Venècia diu que s’aplicaria, si el 155 resultés insuficient
El govern espanyol ha estudiat la possibilitat d’utilitzar l’article 116 de la Constitució espanyola, que fa referència als estats d’alarma, excepció i setge, per frenar el procés independentista en el cas que l’aplicació de l’article 155, que permet la suspensió de les atribucions de l’autogovern, fos insuficient. Així ho recull una informació d’El Periódico, que cita l’escrit d’al·legacions que l’executiu de Mariano Rajoy ha enviat a la Comissió de Venècia –que emet dictàmens sobre lleis dels estats membres– per justificar la legalitat de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Aquesta reforma dota els magistrats de capacitat per a sancionar i suspendre els càrrecs públics que incompleixin els seus dictàmens. La Comissió emetrà un informe sobre la qüestió dissabte.
Segons El Periódico, l’escrit que el govern espanyol ha enviat a Venècia va més enllà de justificar la reforma i deixa clar que ho té tot preparat per a impedir que es faci un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
‘En el cas que hi hagués una forta reticència d’un govern regional o local, o de diversos, per complir amb les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es podrà aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores l’article 116 també podria ser aplicable’, diu el text.
Segons la Llei 4/1981, que desplega l’article 116 de la constitució, es declararan els estats d’alarma, excepció o setge ‘quan circumstàncies extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents’.
L’estat d’alarma es pot activar a ‘tot o part del territori nacional’ quan es produeixin ‘catàstrofes, calamitats, desgràcies públiques com ara terratrèmols, inundacions, incendis urbans o forestals o accidents de gran magnitud’, així com davant de crisis sanitàries, situacions de desproveïment o paralització de serveis púbics. L’executiu espanyol va activar l’estat d’alarma el 2011 durant la vaga de controladors. Aleshores va militaritzar els espais de control aeri per assegurar el funcionament normal de les instal·lacions.
L’estat d’excepció es pot activar ‘quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el funcionament normal de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials per a la comunitat, o qualsevol altre aspecte d’ordre públic resultin tan greument alterats que l’exercici de les potestats ordinàries fos insuficient pe restablir-lo o mantenir-lo’.
La declaració de l’estat de setge es pot fer quan ‘es produeixi o amenaci amb produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, que no es pugui resoldre per altres mitjans’. En aquest cas, el govern ‘designarà l’autoritat militar’ que ‘sota la seva direcció hagi d’executar les mesures que procedeixin al territori al qual l’estat de setge es refereixi’.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que no sap quin és el contingut de l’escrit. ‘El govern deu haver presentat les seves al·legacions, i ara esperarà què diu la Comissió de Venècia.’ Segons Méndez de Vigo, aquest ‘és un tema jurídic enormement difícil’.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
La pressió europea pot fer cedir Madrid, segons el grup de Westminster sobre Catalunya
Christopher Bambery, portaveu de la iniciativa parlamentària, diu que tots els integrants del grup són partidaris del reconeixement del dret d'autodeterminació dels catalans
El portaveu del grup de discussió sobre Catalunya que s’ha creat al parlament britànic, Christopher Bambery, creu que la pressió de les institucions europees pot fer cedir el govern espanyol per pactar un referèndum amb el govern català. En declaracions a l’ACN, ha dit que la UE hi podria intervenir si hi hagués ‘greus ingerències democràtiques’, com ara la inhabilitació de càrrecs electes o atacs contra la llibertat d’expressió.
Tanmateix, espera que la UE no intervingui en el debat de la independència com ho va fer en el cas del referèndum d’Escòcia. Recorda, d’aquell cas, la ‘campanya de la por’ i les amenaces que els escocesos perdrien la nacionalitat europea si guanyaven el referèndum. Bambery diu: ‘No era cert en el cas d’Escòcia i no ho seria en el cas de Catalunya; és una condició que no es pot sostreure als ciutadans.’
Espera que la iniciativa d’aquest grup de discussió britànic encoratgi projectes similars. ‘Com més parlamentaris d’Europa donin suport al referèndum, més fàcil serà de convèncer el govern de Madrid que canviï d’actitud’, diu. Recorda que al grup hi ha diputats favorables a la independència i n’hi ha que no ho són, però que tots volen el reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació. ‘Els catalans tenen el dret de ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec’, afirma.
Bambery confia que el grup ajudi a explicar als membres del Parlament de Westminster la situació política que es viu a Catalunya. ‘Els parlamentaris són una audiència qualificada, no es formen una opinió només a través del que diu la premsa’, assegura. I subratlla la importància de poder dialogar i establir contactes amb diputats catalans.
‘Volem democràcia a Europa i creiem en el principi d’igualtat dels seus ciutadans, i això vol dir que el dret d’autodeterminació d’una nació com Catalunya sigui reconegut –explica–. També volem estar en contacte amb persones de Madrid que no donen suport a la independència per escoltar les seves raons.’
La presentació oficial del grup es farà dimarts al parlament britànic i comptarà amb la presència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva. ‘Ens explicarà la persecució de càrrecs electes, que va més enllà dels grans noms com ara Carme Forcadell o Artur Mas, perquè hi ha més de quatre-cents casos oberts contra batlles i regidors a Catalunya’, recorda. La compareixença de Romeva també servirà, segons ell, per difondre la visió del govern català sobre la situació política actual i la solució que hi proposen.
El grup de discussió inclou membres de les dues cambres que componen el parlament britànic, la Cambra dels Comuns i la dels Lords, i hi són representants membres del partit conservador, el laborista, els independentistes escocesos i gal·lesos i els nacionalistes social-demòcrates d’Irlanda del Nord. El paper dels independentistes escocesos
El diputat del l’SNP George Kerevan ha estat l’impulsor d’aquest grup de discussió sobre Catalunya. ‘Hi ha un interès particular dels escocesos en Catalunya i per això hi ha tants membres de l’SNP al grup’, explica Bambery, que destaca el sentiment d’identificació que hi ha entre els independentistes escocesos i catalans. A més, preveu que si Catalunya convoca un referèndum al setembre, això tindrà un impacte sobre la situació a Escòcia i recorda que és molt probable que Escòcia convoqui un segon referèndum d’independència a final del 2018.
Bambery lamenta que mentre els escocesos van poder decidir democràticament sobre la qüestió de la independència el 2014, als catalans se’ls nega aquesta oportunitat. ‘Per què els catalans no poden tenir aquest mateix dret al setembre, si viuen en una democràcia?’, es pregunta. ‘Les arrels franquistes del PP’ expliquen l’actitud del govern espanyol
‘Personalment, no em sorprèn l’actitud del govern espanyol. El PP té les seves arrels en aquells que donaven suport a Franco’, diu Bambery. I ho matisa així: ‘El PP no és un partit franquista ni feixista, però aquesta és la seva herència.’ I afegeix que el nacionalisme espanyol és una de les causes de la ‘incomprensió’ del govern espanyol. ‘L’estat espanyol no ha gestionat bé el llegat de la guerra civil; hi ha una història de persecució i repressió a Catalunya que s’ha de tenir en compte’, diu. Bambery lamenta que el govern del PP no entengui que els catalans es vulguin independitzar. Finalment, diu: ‘Quan l’estat espanyol amenaça de suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la constitució rememora aquells anys.’
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Petrolis Independents comença aquest dissabte a retirar les plaques franquistes de Lleida
Una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura
per Nerea Rodríguez 10/03/2017
elMón
Plaques de l'Institut Nacional de la Vivenda | ACN/ CiU Lleida
La companyia de benzineres Petrolis Independents començarà aquest dissabte a retirar les primeres plaques franquistes dels 342 edificis de la ciutat de Lleida on encara perviu aquest símbol, després d’obtenir per escrit l’autorització de l’alcalde de la Paeria, Àngel Ros, perquè puguin ocupar la via pública, si s’escau, per poder-les treure amb l'autorització dels veïns. Aquest divendres Petrolis Independents farà una crida a través de les xarxes socials per demanar voluntaris que col·laborin en la retirada, fent servir el hastag #Francohamort. Les persones interessades també tenen l’opció d’enviar un correu electrònic a info@petrolisindependents.cat.
A més, Petrolis Independents adreçarà en els pròxims dies una carta als presidents de les comunitats de veïns que tinguin una placa franquista a la façana per oferir-los treure-la immediatament sense cap cost. Els propietaris de la firma petroliera expliquen que contactaran aviat amb aquells responsables de comunitat que no responguin a la petició. Els pròxims dies la plataforma Lleida Lliure de franquisme enviarà un correu a totes les associacions de veïns del municipi per comunicar-los el dia de retirada de les plaques i per preguntar-los-hi si tenen algun inconvenient. La plataforma i Petrolis els donaran quinze dies per respondre i a partir d’aquell moment atendran les peticions que els arribin i posteriorment retiraran “d’ofici” aquelles sobre les quals la comunitat de veïns no s’hagi pronunciat.
Tanmateix, els propietaris de l'empresa, Joan Canadell i Jordi Roset, han volgut recordar públicament a l’alcalde Àngel Ros que “està incomplint la Llei de Memòria Històrica, que estableix molt clarament que els ajuntaments, amb els seus propis recursos, han d’eliminar els símbols franquistes que perviuen als seus municipis”. I han reblat: “alcalde, no pateixi, la societat civil sempre actua quan els governants no responen”.
Comprar les plaques
D’altra banda, una artista garrotxina s’ha ofert a la companyia de benzineres de baix cost per comprar totes les plaques que treguin per fer-ne una escultura. Des de Petrolis responen que “les plaques no estan a la venda” però que potser els hi regalen. L’empresa explica que faran públic el cost de la retirada de les plaques un cop hagin conclòs l’acció.
Us oferim un retrat particular de l’escriptor Josep M. Espinàs, avui que fa noranta anys
L'escriptor Josep M. Espinàs.
Retratem l’escriptor Josep M. Espinàs, avui que fa noranta anys. I el definim tot jugant amb el format de diccionari, que a ell tant li agrada, i aplegant entrades que en conjunt el poden caracteritzar, ens el poden acostar. El contingut de cada entrada s’ha confegit a partir d’entrevistes fetes durant la seva carrera o bé a partir de la seva obra, vastíssima: noranta llibres i aviat noranta-un, perquè prepara el volum Collita d’emocions, una tria de moments i personatges sorgits de la vintena de Viatges a peu que ha escrit. Segons la seva editora, Isabel Martí, el llibre podria sortir a principi de setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.
Les cites entre cometes volades són extretes d’entrevistes. Les que van entre cometes baixes són tretes de les seves obres o d’uns altres textos publicats.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
AFORTUNAT “Al llarg de tots aquests anys he viscut l’atribució de tota mena d’intencions. Però m’he acostumat a acceptar-ho. Jo sé que no tinc certes intencions: sé que no he fet mai res per guanyar diners, que no he fet mai res perquè m’aplaudissin. Ara, em considero un privilegiat, això sí que puc dir-ho, perquè sense haver tingut intencions ni premeditar res, m’he pogut dedicar a un ofici que m’agrada, la gent m’ha acceptat en aquest ofici i així he anat vivint els anys, amb tranquil·litat de consciència. En aquest sentit em considero afortunat.” A PEU… Els viatges a peu de Josep M. Espinàs, pels Països Catalans però també per terres aragoneses, basques, castellanes i gallegues ocupen un conjunt de vint volums i són un gènere per si mateix. L’estudiosa d’aquests volums Elisabet Armengol diu: «El gènere que es va construint a poc a poc amb aquesta sèrie de viatges, tots ells bastant semblants, però a la vegada lleugerament diferents –ja sigui per les particularitats de l’indret o per les incidències i anècdotes que hi tenen lloc, que comporten diferents registres narratius– conformen segons l’autor una “col·lecció de narrativa inusual”, una “aportació modesta però fins ara inexistent –per la intenció i la continuïtat– en la producció de la literatura catalana”, que s’emmarca dins del gènere literatura de viatge, que a la vegada forma part de les escriptures del jo. (…) Espinàs expressa que per a ell els viatges a peu han representat un gran ensenyament a l’hora d’aprendre a respectar la diversitat humana, però sobretot una doble experiència: “el coneixement dels altres i la valoració exacta de nosaltres mateixos”.» Espinàs a peu per Aragó.ARTICULISTA El 23 d’abril de 1976 sortia el primer número de l’Avui, i Josep M. Espinàs hi començava a publicar un article d’opinió diari (tret del dilluns). De llavors ençà, s’ha passat quaranta anys escrivint i publicant cada dia una columna a la premsa. Primer al diari Avui i després a El Periódico. Abans ja havia col·laborat a la premsa, amb reportatges a la revista Destino i articles a El Correo Catalán. El seu primer article va aparèixer el 1949, quan tenia vint-i-dos anys. Avui, la suma dels articles que té publicats als diaris supera els 11.000. Espinàs és un articulista atípic, perquè fuig de l’anàlisi política, se centra en fets populars i quotidians, però sense deixar d’aportar-hi reflexions pròpies, de gruix. El llibre Una vida articulada recull la seva activitat com a columnista, amb voluntat d’antologia. Ell ha dit: «La meva addicció a l’article ha esdevingut tan escandalosa que em temo que ja no tinc la força de voluntat de plegar. Són molts anys…» BARÇA Es pot llegir a la web del Futbol Club Barcelona: El ‘Cant del Barça’ es va estrenar el 27 de novembre de 1974, dins els actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gespa de l’estadi, van posar veu en públic per primera vegada al nou himne. La lletra l’havien escrita Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música l’havia composta Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al ritme, al fet que és possible d’acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se en la societat catalana, i l’esperit de club, que ha de ser present en tota la massa social. CANÇONS INFANTILS En el llibre-disc Les 26 cançons infantils (La Campana), Josep M. Espinàs escriu: «S’havia aconseguit arrencar el moviment de la Nova Cançó. Eren els anys seixanta del segle passat. El moviment creixia perquè s’hi anaven incorporant nois i noies joves. […] Però hi havia una altra generació, la dels nens i les nenes de pocs anys. I quines cançons els arribaven? Algunes d’aire tradicional. […] Aleshores vaig pensar que es podia obrir un nou camí perquè les criatures s’afegissin al corrent de cançó en català que havien iniciat els grans. […] Aleshores jo estava vinculat a Concèntrics, l’empresa discogràfica que havia creat Ermengol Passola. […] Em va semblar que el desafiament era apassionant. Jo ja tenia l’ofici de fer cançons i podia intentar aplicar-lo a les cançons per als petits. […] La música l’havia de fer un músic professional que, a més, tingués una excepcional capacitat de construir, a partir de cada tema, un ritme i una melodia adequada. Francesc Burrull era aquest expert.» CAPELLETES LITERÀRIES “Jo crec que per a l’escriptor és bo tenir connexions fora de la seva pràctica d’escriptor per no tancar-se en ell mateix, per aprendre coses de la vida i després portar-les a la seva literatura. Jo no he connectat amb grups literaris, però ja des de molt jove. No feia com aquells poetes joves que anaven a casa del Riba, per exemple, per veure el mestre. No és que hagi tingut una falta de respecte, és que és el meu temperament. A mi m’avorreixen les discussions literàries. Jo tinc una penya que es reuneix cada setmana i entre aquests amics no n’hi ha cap altre d’escriptor. Hi ha un ginecòleg, un relacions públiques, un microbiòleg, un especialista en cinema, un dissenyador. Jo amb aquesta penya no parlo pas dels meus llibres.” DICCIONARI COROMINES “Sóc un gran admirador de Joan Coromines, el filòleg, el consulto sovint per plaer. Obro per qualsevol pàgina i trio una paraula. M’explica d’on ve cada paraula, què significa. Els orígens de les paraules sempre m’han interessat molt. Potser perquè em dic Espinàs, que la gent no sap que ve del Rosselló i l’espinàs és l’esbarzer. Però jo procuro no tenir punxes.” EDICIONS LA CAMPANA Josep M. Espinàs i Isabel Martí van fundar Edicions la Campana el 1985. L’escriptor i l’editora s’havien conegut un any abans a Enciclopèdia Catalana, on ell formava part del consell literari de Proa i ella hi feia de secretària. Els primers llibres que van editar foren títols de l’Espinàs: un primer recull d’entrevistes del programa Identitats, Aprendre a conviure, un segon volum d’Identitats i El teu nom és Olga, el més venut de la història de l’editorial. ESPAII TEMPS “L’espai per a mi és molt més important que el temps. El temps ens modifica d’una manera visible; en canvi no ens adonem de com ens modifica canviar d’espai. Som uns altres. El temps se’m fa evident. Tot passa en el temps. Els dies no tenen importància, perquè jo penso el temps present. M’interessa el temps com a producte que s’ha incorporat a la meva vida i a la meva experiència, no pas per fer discursos.” ESTIL “Amb els anys fas un aprenentatge: cada vegada amb menys paraules intentar dir més coses. Coses que no són transcendentals, però que reflecteixen la meva manera de veure les coses, la realitat, la gent. Es barreja l’apunt autobiogràfic amb la realitat que m’envolta. Amb la quantitat de llibres que he fet, si no anés depurant, em penso que no hauria arribat enlloc. […] Jo no he trobat una manera d’escriure, jo he tingut una manera d’escriure. En aquest sentit sóc fatalista. Jo no busco, m’he trobat sempre que les coses sortien com sortien. Potser perquè era l’única manera que podien sortir de mi. […] Jo no vaig decidir ser escriptor. La millor frase que m’han dit mai va ser una vegada fent un viatge a peu, essent a la Pobla de Massaluca (a la Terra Alta), una senyora em va dir: ‘A vostè no li diuen escriptor?’ Jo sóc una persona a qui diuen escriptor, no una persona que va voler ser escriptor. Són els altres els que m’han fet escriptor.” I al llibre El meu ofici, diu: «L’estil és una cosa molt delicada. Si el forces per pujar un graó en l’escala de la prestigiosa complexitat, el risc de frustració és considerable.» ÈXIT “He d’acceptar l’èxit, però no és una paraula que jo faci servir mai. No és del meu vocabulari familiar. Prenc la cita de Thomas Merton, que deia: Condicions per tenir èxit? Primer, tenir-ne ganes (els més pedants en diuen vocació). Després, tenir unes determinades aptituds. Determinades, perquè si en tens moltes, l’esforç que fas és mínim i no van endavant, i si no en tens cap, no ho pots fer. I en tercer lloc, que les circumstàncies no siguin massa desfavorables. No que sigui favorables sinó que no siguin excessivament desfavorables.” IDENTITATS Un programa d’entrevistes dirigit i presentat per Josep M. Espinàs, que es va emetre per TV3 entre el 1984 i el 1988. Espinàs va entrevistar les personalitats més significatives del món cultural català, en els gairebé cent capítols de la sèrie. Aquest programa el va fer molt popular. Entre els entrevistats: Salvador Espriu, Joan Coromines, Montserrat Roig, Pere Calders, Oriol Bohigas, Antoni Tàpies, Tísner, Carme Serrallonga, Eliseu Climent, Pere Duran Farell, Lluís Llach, Oriol Regàs, Joaquim M. Puyal, etc. INVENTARIS A Josep M. Espinàs li agrada de fer llibres d’inventari. N’ha escrits sobre els records de la seva infantesa; en forma de cartes, sobre la relació amb la seva filla Olga; a seixanta-cinc anys, sobre les jubilacions que ha anat practicant en el curs de la vida; a setanta-quatre anys, sobre els moments que salva en un ‘temps afegit’ de vida; sobre les relacions particulars que ha establert amb alguns escriptors destacats, sobre l’ofici, el fet de ser escriptor i d’escriure… Són llibres que formen un tot i que es poden llegir com unes memòries fragmentades. Espinàs amb la seva editora, Isabel Martí.ISABEL MARTÍ Editora de Josep M. Espinàs des del 1985. Tots dos, cofundadors de la Campana (‘It’s a bell’ – Isabel: Espinàs es va inventar el nom de l’editorial a partir d’aquest joc fonètic). En el llibre El meu ofici, parlant d’editors amb els quals havia treballat, diu d’Isabel Martí: «…per primera vegada, i quan ja havia publicat més de quaranta llibres, em vaig trobar amb una editora que llegia els originals, feia anotacions al marge del meu text, em proposava petits afegits o supressions. És a dir, algú que, en col·laboració amb l’autor, exercia el seu ofici d’editor. […] He acceptat sense dubtar el noranta per cent de les observacions que m’ha fet. He tingut, doncs, aquesta sort: trobar un editor que s’estima els seus autors, que els respecta i que treballa a favor de la qualitat dels seus llibres. Ni amb autoritarisme ni amb indiferència. Amb convicció. Sóc conscient del meu privilegi.» LECTORS Diu Espinàs: “No penso que hagi estat un dels escriptors més populars, però sí que puc ser un dels escriptors que té més fidels seguidors, perquè han trobat una mena de literatura, un estil, una manera d’explicar i han fet compatible aquesta literatura amb la seva vida, amb la seva experiència.” L’escriptor va dedicar un llibre a algunes cartes que havia rebut de lectors al llarg de la seva dilatada carrera d’articulista. És Entre els lectors i jo. Hi diu: «No hi ha dos lectors iguals. Les reaccions davant d’una frase, d’un títol o d’un article sencer són extraordinàriament diverses, encara que cada lector pensi que la seva valoració és la natural, la raonable. L’articulista sap que no. L’articulista sap, per experiència, que les interpretacions del que ha escrit són múltiples. Sovint rebem cartes amb algun comentari que no ens hauríem imaginat mai.» MORT “Jo en parlo de la mort, perquè és un fet evidentíssim, però no m’impedeix pensar en el dia a dia, en el minut, en el segon.” En el llibre La bella capitana, Espinàs parla de la mort com a fet natural, quotidià, repetit. Però ple de matisos. Escriu: «Hi ha morts que són estèrils. Són com un gra que cau de l’arbre en terreny inhòspit. Hi ha morts fecundes, que reneixen en els sentiments, en les idees dels altres. Morts que han deixat un petit rastre en uns llibres, en unes músiques, en unes pintures. Són les morts que han estat acollides pel pas del temps. La mort potser existeix perquè una nova vida pugui empènyer el món. No sempre és fàcil dominar els finals.» NÉSTOR LUJÁN Periodista, gastrònom, i escriptor, fou un dels grans amics d’Espinàs, a més de ser el seu cunyat. A Una vida articulada escriu, arran de la mort de Luján: «Has estat això, espiritual i sensual, un prodigiós barrejador de sucs de vida, l’home més allunyat del monolitisme, el més antipedant dels cultes, i la llibertat de la teva intel·ligència et feia dir que no suportaves la perfecció. Jo també ho crec: deixar-se endur per un batec arriscat d’entusiasme val més que assegurar-se un rigor esporuguit. Tota la vida has estat això, Nèstor, un desafiador incorregible i feliç.» Josep M. EspinàsNOVEL·LES I PROSES L’inici literari d’Espinàs va ser en l’àmbit de la ficció. Del 1953, amb Com ganivets o flames (premi Joanot Martorell) fins al 1968, va escriure nou novel·les, entre les quals va aconseguir el premi Sant Jordi per L’últim replà (1961). Després va dir prou i de llavors ençà s’ha dedicat als gèneres de no-ficció: els llibres de viatges, proses memorialístiques, de reflexió sobre temes actuals o intemporals, etc. Ell s’explica: “Literàriament no m’he penedit mai de res. Tampoc no he planificat mai res. Ha sortit el que ha sortit. Cert que vaig fer nou novel·les i vaig guanyar el premi Sant Jordi. I els editors volien publicar novel·les i els lectors les compraven. Semblava que havia de seguir aquest camí. Per què vaig deixar d’escriure novel·les? No ho sé. No em sap greu haver deixat la novel·la. Era una època que tampoc no hi havia prosa narrativa en català. Hi havia una preponderància de la poesia en la postguerra immediata. I era molt estrany que un noi jove català, que havia anat a l’escola en castellà, escrivís en català una novel·la. Però tampoc no ho vaig planificar. Ho he fet sempre tot així, com si fos fàcil. Per això no he tingut enveges, obsessions ni ambicions. A mi la literatura m’és fàcil, però no dic que sigui fàcil.” OFICI “Tots els textos que escric no els he planificat prèviament. Agafo una idea i començo a escriure i quan s’acaba, s’acaba. I oblido els textos immediatament. Formen part del passat. Tot el que escric és fet sense premeditació i no ho corregeixo mai. No sé corregir, perquè no estic segur de millorar-ho. Estic segur que el que em surt per primer cop és el millor que em pot sortir. Tot i que jo no sé mai si el que escric està bé. Aquest és el secret. Hi ha un subconscient que em diu que allò valia la pena escriure-ho i que deu tenir un interès. Però és allò. I tornar a pensar en una cosa que m’ha sortit seria com falsificar-me a mi mateix. La literatura és el com, no pas el què. […] I jo no aspiro a la perfecció. […] A mi no m’agrada patir. Si hagués de patir, tot escrivint, no escriuria. Per escriure, patir? No m’imagino patint pel meu ofici. Si una cosa no m’ha sortit d’entrada ho he deixat córrer. Patir no va lligat a l’ofici d’escriure.” Va dedicar el llibre El meu ofici al seu ofici d’escriptor. OLGA El teu nom és Olga és el llibre més venut dels noranta que ha publicat Josep M. Espinàs: 94.000 exemplars i traduït a vuit llengües. El llibre, dedicat a la seva filla Olga, que té síndrome de Down, és escrit en forma de cartes. Al començament d’aquest volum Espinàs s’adreça al lector: «Amb els anys he anat madurant el convenciment que la relació entre l’Olga i jo no era un afer estrictament privat, i segurament la meva condició d’escriptor m’ha empès a córrer el risc de passar la barrera. El risc és, sovint, l’amic que ens ajuda a fer amics, i voldria que totes les Olgues del món en tinguessin cada dia més. Per això les havia d’escriure, aquestes pàgines. I m’hauria sabut greu no arribar-hi a temps, perquè penso que si en aquest llibre hi ha alguna cosa vàlida és l’amor a la vida.» OLIVETTI A El meu ofici escriu: «Una de les gràcies que trobo a la meva vella Olivetti és que quan hi escric fa soroll. […] Quan tinc una idea clara, la sèrie dels petits sorolls s’accelera, és més rítmica. A vegades, dubto i m’aturo després de vuit o deu percussions. Normalment és un silenci curt. Si fos llarga, la pausa, voldria dir que allò que vull escriure encara no ho tinc prou madur. Aquests silencis de la màquina són fracassos temporals. Quan torno a sentir el tac-tac, tac, tac-tac-tac-tac, el soroll irregular em tranquil·litza, m’anima. És com si, quan pico la te, i la o, les lletres em parlessin. El meu teclat de palanques té vida. Pica sobre la cinta que va passant lentament. Aquest és el soroll del meu ofici..» I també explica en una entrevista: “Aquesta Olivetti m’ha acompanyat cinquanta anys. És un dels grans amics que tinc. I penso que no l’abandonaré mai. I si m’abandona ella, doncs què hi farem.” PIPA “Hi he fumat sempre. I realment m’ha acompanyat en tots els viatges a peu. Quan dubto, encenc una pipa i mentrestant penso. La pipa, per mi, és un instrument de treball, perquè és còmplice del que escric. […] La màquina d’escriure té un ritme i la pipa en té un altre. Les diferències són evidents, que la pipa separa i la màquina continua. Però sí que és cert que amb totes dues coses el món funciona i que estic en un món on jo també puc funcionar.” POPULAR “Sí que sóc un escriptor popular. Miro de ser rigorós amb les paraules, i en aquest cas popular vol dir conegut del poble. Però per una part petitíssima del poble sóc popular. Has de tenir en compte les proporcions. Sóc molt relativista amb tot això. Fa temps, quan anava pel carrer i em parava una persona i em deia: ‘Jo el llegeixo sempre’, em posava vermell i no sabia contestar amb naturalitat. Això m’amoïnava una mica. De jove he estat molt tímid. Això se m’ha curat amb l’edat. Però sí que tinc un cert punt de no voler presidir, de prendre un paper més discret.” POSTERITAT «Si he de ser franc, absolutament franc, la posteritat no l’he tingut mai en compte. […] En principi, la norma és l’oblit progressiu, i l’experiència demostra que, si la mort proporciona un cert prestigi notable, aquest prestigi és momentani. Si alguna cosa em preocupa una mica és la pre-posteritat, és a dir, no poder acabar el llibre que estigui escrivint. Perquè m’agrada començar i acabar. Que això és la vida.» PREDICCIONS “Ben poques coses que s’han predit han passat. Ben poques coses. Hi havia científics i tècnics que deien que el petroli s’acabaria el 1972. Després van dir el 2010. Ara ja parlen del 2050.” PUDOR “Els Espinàs tenim pudor a expressar els sentiments. Però això no crec que afecti els meus llibres, perquè en el moment que els escric no tinc pudor ni tinc res, perquè no sé què estic fent. Tinc al cap alguna cosa i intento trobar les paraules per explicar-la. I ho faig amb naturalitat i llibertat, sense haver-me programat per fer un llibre que tracti d’un tema d’una manera determinada. Això seria massa artificiós.” Espinàs a l’anterior redacció de VilaWeb, amb motiu dels seus vuitanta anys.
RECORDS“Jo recordo poc. Tinc imatges visuals. Els meus records són visuals. Sóc molt visual i això potser en la meva literatura es veu. De dates, en canvi, no en retinc mai cap. Jo no tinc records amuntegats de l’estil: ‘Quan tenia set anys…’ Quan jo tenia aquesta edat era molt petit, és l’única cosa que sé.”
SANT JORDIDurant 62 anys consecutius, per la diada de Sant Jordi, Espinàs ha presentat llibre nou i ha sortit al carrer, a signar exemplars, a trobar-se amb els seus lectors. Explica: “Una vegada, per Sant Jordi, se’m va atansar una noia i em va demanar que dediqués el llibre a la seva filla, que encara no havia nascut. No hi era, però ja li volia començar a fer una biblioteca. És curiós. Aquesta festa m’agrada, perquè veus la diversitat de lectors i et cures de qualsevol idea monolítica sobre el que sigui.”
SENY“Veure és opinar, perquè cadascú té la seva mirada i si ho escric d’una determinada manera, opino. I el lector sempre té una opinió del que fas. Aquest és el risc d’escriure, que els altres opinen, allò que has volgut i allò que no has volgut. I has de passar aquesta penitència. T’hi has d’acostumar i no enfadar-te. El l’ector estàa en el seu dret. De mi han opinat les coses més contràries. Que sóc un home de seny, per exemple. Ja sé que ho sóc en moltes coses, però faig coses que no són assenyades. De fet, no ho sóc pas un home de seny. Escriure poemes a l’adolescència, ja no és de seny; als quinze anys escriure una novel·la, ja no és de seny; a la postguerra escriure una novel·la en català, no és de seny. Després, decidir-se obrir camí amb la cançó, no és assenyat… He fet moltes coses a la vida que no són assenyades tal com s’entén seny: sigues prudent, calcula les coses bé i pren la decisió adequada.”
SETZE JUTGESTal com s’explica a la Viquipèdia: Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. La seva missió era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l’ús del català cantant cançons contemporànies en la nostra llengua. Els primers membres, com Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir retirar-se quan aparegueren cantants professionals. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens, un dels màxims exponents de la cançó protesta. Més tard, el cercle s’anà ampliant amb nous cantants: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs. El cantant Raimon també estigué vinculat al grup durant els inicis de la seva carrera.
VIDA I FESTADel llibre I la festa segueix, Espinàs comenta: “Mentre visquis, vius una festa. Viure és tan interessant! Anar pel carrer, pujar a un autobús, sentir què diu pel mòbil una noia, que deixa anar un crit i m’espanta… La vida és una cosa que no s’acaba mai si vas amb els ulls i les orelles ben obertes. I, per tant, la festa segueix, la vida segueix. Festa és un sinònim de vida.”
VERSOS“Jo sempre he escrit versos. Sóc una persona de les que encara fa versos, no poemes i encara menys, poemaris. Són versos d’ocasió. Conec la mètrica, la tècnica. I per a la penya que freqüento, cada any faig uns versos per Nadal, correctes, amb una mica d’ironia, em diverteix fer-ne. Ara, la poesia és secreta, encara que n’he publicat alguna. Jo he publicat dotzenes de versos en català a la revista Sábado gráfico, fent sàtira política. De jove vaig fer els versos d’adolescent corresponents. M’ha agradat sempre fer versos, i trobo que és interessant, perquè et dóna una disciplina tècnica. M’interessa molt la música a mi i m’agradaria que algun crític digués: ‘I la música d’aquestes proses està bé i per això de tant en tant les fa en vers’. L’accent per a mi compta molt. Potser la música que hi ha en cada frase meva, és el que fa que el lector s’hi senti identificat, perquè viu la música, no només la idea. El ritme, paraula clau.”
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
El MWC estendrà al Camp Nou la prova pilot de la Sagrada Família per analitzar els fluxos de turistes
La Fundació ha presentat els resultats de l'experiència de l'aplicació 'IoT & Big Data' durant la segona jornada del Mobile World Congress
La prova pilot que fins ara la Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCB) havia instal·lat a l’entorn del temple de la Sagrada Família, a través d’una aplicació amb tecnologia ‘IoT & Big Date’ per estudiar els fluxos de trànsit de persones s’estendrà a altres indrets d’interès turístic de la capital catalana, segons ha anunciat Bàrbara Vallespín, directora executiva del ‘d-Lab’ de la Fundació MWCB.
Vallespín ha dit que probablement el pròxim lloc on es desplegarà aquesta aplicació serà a l’entorn del Nou Camp, un dels punts de la ciutat amb més atracció turística. El resultat d’aquesta aplicació a la Sagrada Família, que es va presentar als mitjans de comunicació el 16 de novembre passat i que aquest dimarts s’ha presentat el MWC, ha permès saber que només un 20% dels turistes que circulen per l’entorn de la Sagrada Família acaben entrant dins del temple.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Vallespín ha explicat que amb aquesta tecnologia s’aconsegueix disposar d’un coneixement molt profund del perfil dels visitants d’una zona de trànsit de qualsevol ciutat, les seves preferències, els llocs més habituals on entren i per tant un coneixement que ajuda a desplegar una millor oferta de serveis.
Un altres dels aspectes més rellevants de la informació obtinguda és que amb aquestes dades es pot planificar d’una manera més racional els punts turístics i neutralitzar el seu impacte en el conjunt de la ciutat.
L’estudi indica que el 80% dels turistes que visiten la Sagrada Família no entra a l’interior del temple i d’aquests, la meitat, s’està menys de 40 minuts per fer-ho.
El projecte ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb Eurecat i la Fundació Mobile World Capital. Per poder desenvolupar-lo, es van monitoritzat els desplaçaments de les persones que circulaven al perímetre del temple durant el passat mes de juliol mitjançant sensors wifi, GSM i càmeres 3D instal·lats als principals punts d’entrada i sortida.
En la prova es van comptabilitzar com a turistes les persones que van passar una sola vegada i menys de 10 minuts per l’àrea de control.
Els resultats de l’anàlisi indiquen que el 80% de les persones detectades a l’àrea monitoritzada hi són durant menys de 100 minuts, mentre que la resta hi fan una visita més llarga, presumiblement perquè visiten també l’interior de la basílica. D’entre els qui només visiten l’exterior, el 50% inverteix menys de 40 minuts per fer-ho, i un 20% fa una estada d’entre 10 i 20 minuts.
Les hores de major afluència són entre les 10.00h i les 12.00 hores, amb un patró molt similar per al conjunt de dies entre setmana. Els divendres, en canvi, s’assimilen més al dissabte i diumenge, dies en què creix el nombre de visites durant la tarda.
Pel que fa al perfil del volum total de persones detectades a la zona –sense discriminació entre turistes o residents–, un 24% són de procedència estrangera, essent França, Itàlia i Regne Unit els principals orígens detectats. Pel que fa a les procedències estatals, exclosa la província de Barcelona, Madrid encapçala el nombre de visitants, amb un 36,7%, seguida de Tarragona (10%), Girona (7,7%) i València (5,4%).
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
El Premi Pritzker, ‘el Nobel d’arquitectura’, per als catalans Olot RCR
Els arquitectes Rafael Aranda, Ramón Vilalta i Carme Pigem reben el guardó més prestigiós d'aquesta disciplina
Pista d'atletisme Tossols-Basil d'Olot.
L’estudi d’arquitectura Olot RCR ha guanyat avui el Premi Pritzker, conegut com el Nobel d’aquesta disciplina. És la primera vegada que el guardó premia a tres persones, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalt, les cares visibles de RCR. Mai abans, un estudi del país havia rebut un reconeixement tan prestigiós. Bodegues Bell-lloc de Palamós. RCR Arquitectes.Els membres de RCR es van formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i han deixat la seva petjada en diverses obres de la Garrotxa, la seva comarca natal. Un dels dissenys més coneguts és la pista d’atletisme Tossols-Basil a Olot (2000), però l’estudi també ha signat obres icòniques a la resta del país: la biblioteca Joan Oliver a Barcelona (2007) o les bodegues Bell-Lloc de Palamós (2007). A l’estranger han ideat edificis com el MuséeSoulages de Rodez (2014), França.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Biblioteca Joan Oliver de Barcelona. RCR Arquitectes.El jurat del Pritzker ha valorat ‘el compromís amb el lloc i la narrativa’ dels dissenys de RCR, així com les harmonies entre ‘els interiors i els exteriors’. D’aquesta manera, s’aconsegueix una ‘arquitectura emotiva i experimental’. El jurat també ha volgut destacar l’equilibri que ha aconseguit l’estudi entre el seu món quotidià —la Garrotxa— i les influències internacionals. ‘Aranda, Pigem i Vilalta han demostrat que es poden tenir ambdues coses’. Intervenció al restaurant Les Cols d’Olot. RCR Arquitectes.RCR succeeixen en el palmarès del Pritzker a l’arquitecte xilè d’AlejandroAravena, famós per haver dissenyat diverses facultats de la Universitat Catòlica de Xile. Tanmateix, la part més interessant, i probablement influent, d’Aravena és el seu interès pels habitatges socials de baix cost i la seva creació a partir de processos participatius.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
30.03.2017 18:32 
