País > Principat
dimarts, 17 de gener del 2017
Recortes Cero, primera entitat a començar la campanya contra la independència
VINGA...!!!
País > Principat

16.01.2017 20:27
Recortes Cero és una agrupació electoral que s’ha presentat en les últimes eleccions espanyoles i catalanes –amb resultats discrets en totes dues– i que té per eixos principals la redistribució de la riquesa i, com diu el nom, la fi de les retallades. En un moment en què els partits i les entitats sobiranistes comencen a bellugar-se per anunciar com prepararan la campanya del referèndum d’independència, la coordinadora de Catalunya de Recortes Cero engegarà dijous una campanya contra la independència que vol frenar allò que anomenen el ‘projecte de divisió representat pel govern de Puigdemont’.
Segons la portaveu, Núria Suárez, no és pas una campanya per a demanar el no del referèndum, sinó un gest significatiu en un escenari en què els partidaris del no a la independència no fan cap moviment fora dels parlaments. Si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsa una campanya informativa per a convèncer els indecisos i aportar arguments a favor de la independència, Recortes Cero farà això mateix en sentit invers. Aquests mesos vinents visitaran diverses poblacions i faran actes informatius per a convèncer que la unitat és la millor arma contra les retallades.
‘El centre de la campanya és defensar la unitat del poble treballador perquè sobre aquest punt s’ha generat molta confusió. S’han acabat identificant els partits d’esquerra amb l’independentisme, una associació que funciona’, diu Suárez. Però la plataforma ho veu d’una altra manera: ‘Els valors d’esquerres són els d’unitat, col·laboració, solidaritat i un projecte en comú, com quan es va lluitar contra el franquisme.’
Creu que el moviment independentista parteix de l’error polític de pensar que l’enemic és Madrid. ‘Nosaltres pensem que no. Les retallades vénen imposades per poders molt més forts, com ara el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, i és un enorme error barallar-nos entre bascos, catalans, mallorquins…’, rebla Suárez.
Malgrat que el partit defensa el dret d’autodeterminació, no veu amb bons ulls el referèndum perquè, segons que diuen, és encapçalat per aquells que fomenten la divisió i l’enfrontament. ‘És un projecte promogut per Artur Mas i Carles Puigdemont que són com Rajoy, cares de la mateixa moneda, la moneda de la banca i del gran capital.’ Per aquest motiu, diuen, encara no han decidit si participaran en el referèndum, però si de cas demanarien el no.
El seu lema: repartiment de la riquesa
En les eleccions espanyoles, aquesta agrupació electoral va obtenir un suport molt tímid, 55.000 vots, el 0,22% del total, malgrat que era una de les cinc formacions que es presentava en les 52 circumscripcions electorals, juntament amb PP, PSOE, Ciutadans i Podem. El seu lema és redistribuir la riquesa, i a les eleccions van proposar mesures com aquestes: un salari mínim de 1.000 euros i un màxim de 10.000, apujar l’impost de societats als bancs fins al 50%, crear banca pública i no pagar el deute fins que la desocupació no baixi del 10% o l’economia espanyola no creixi a un 3%.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
País > Principat
Recortes Cero, primera entitat a començar la campanya contra la independència
'Per la unitat del poble treballador: no a la Independència', és el lema de la campanya d'aquesta agrupació electoral antisistema

Per: Josep Rexach Fumanya

Vilaweb
Segons la portaveu, Núria Suárez, no és pas una campanya per a demanar el no del referèndum, sinó un gest significatiu en un escenari en què els partidaris del no a la independència no fan cap moviment fora dels parlaments. Si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsa una campanya informativa per a convèncer els indecisos i aportar arguments a favor de la independència, Recortes Cero farà això mateix en sentit invers. Aquests mesos vinents visitaran diverses poblacions i faran actes informatius per a convèncer que la unitat és la millor arma contra les retallades.
‘El centre de la campanya és defensar la unitat del poble treballador perquè sobre aquest punt s’ha generat molta confusió. S’han acabat identificant els partits d’esquerra amb l’independentisme, una associació que funciona’, diu Suárez. Però la plataforma ho veu d’una altra manera: ‘Els valors d’esquerres són els d’unitat, col·laboració, solidaritat i un projecte en comú, com quan es va lluitar contra el franquisme.’
Creu que el moviment independentista parteix de l’error polític de pensar que l’enemic és Madrid. ‘Nosaltres pensem que no. Les retallades vénen imposades per poders molt més forts, com ara el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, i és un enorme error barallar-nos entre bascos, catalans, mallorquins…’, rebla Suárez.
Malgrat que el partit defensa el dret d’autodeterminació, no veu amb bons ulls el referèndum perquè, segons que diuen, és encapçalat per aquells que fomenten la divisió i l’enfrontament. ‘És un projecte promogut per Artur Mas i Carles Puigdemont que són com Rajoy, cares de la mateixa moneda, la moneda de la banca i del gran capital.’ Per aquest motiu, diuen, encara no han decidit si participaran en el referèndum, però si de cas demanarien el no.
El seu lema: repartiment de la riquesa
En les eleccions espanyoles, aquesta agrupació electoral va obtenir un suport molt tímid, 55.000 vots, el 0,22% del total, malgrat que era una de les cinc formacions que es presentava en les 52 circumscripcions electorals, juntament amb PP, PSOE, Ciutadans i Podem. El seu lema és redistribuir la riquesa, i a les eleccions van proposar mesures com aquestes: un salari mínim de 1.000 euros i un màxim de 10.000, apujar l’impost de societats als bancs fins al 50%, crear banca pública i no pagar el deute fins que la desocupació no baixi del 10% o l’economia espanyola no creixi a un 3%.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
L’aquest any sí, convençudíssim, del president Puigdemont
VINGA...!!!!
País

16.01.2017 23:55
Només un 18% dels catalans confia a aconseguir la independència, segons una enquesta recent. Sembla com si els independentistes, tot i ser majoria, no s’acabessin de creure que tot plegat pugui acabar bé. Però hi ha excepcions. I ahir el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va demostrar que n’és una. La seva conferència, titulada ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’ no tan sols va omplir de gom a gom el Teatre Romea de Barcelona, ans va ser una autèntica expressió de convenciment i empenta per a una parròquia que va entrar-hi un punt escèptica i va sortir-ne molt més convençuda. I això que Puigdemont no va fer servir cap dada, cap, per convèncer la gent. Es va limitar a mostrar la seva actitud.
Per a veure el president va haver-hi cua des d’una hora abans de començar l’acte, que va congregar cares conegudes del món teatral i el polític. Carles Canut, Lluís Orella, Lloll Bertran es barrejaven amb Juanjo Puigcorbé, Marta Rovira, Carles Mundó, Irene Rigau, Toni Comín, Jordi Vilajoana i Jordi Cuixart, que seien a les primeres files d’un teatre, ple fins dalt. Un teatre que va decidir de començar la temporada amb el discurs d’un polític. Irene Rigau ho resumia així a l’entrada: ‘Avui potser veurem teatre, però de cap manera no veurem comèdia.’
Puigdemont no va dedicar més de trenta segons a parlar del pressupost. Una mica més i ni l’esmenta. Cap retret a ningú. Cap pressió a ningú. En canvi, va dedicar gran part del discurs a convèncer la gent de per què aquest any sí. I, sense exhibir dades, va tenir moments realment lírics:
«L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent.»
També va aportar algunes pistes, sobretot en el terreny del referèndum. No ho va dir explícitament, però se li va entendre tot. Per aconseguir que el referèndum sigui vinculant, i efectiu, vàlid, no cal demanar permís a l’estat. N’hi ha prou que la gent surti en massa a votar. La importància de la participació, pel president, és ben clara:
«El referèndum serà vàlid si així els ciutadans ho decideixen. Són els ciutadans que autoritzen el referèndum, amb la seva participació. Si els ciutadans hi participen i el fan seu, és rotundament vàlid, aquí i a la Unió Europea, que haurà de fer honor a la seva tradició de pau i democràcia.»
Puigdemont va començar l’acte amb punt d’erudició històrica (‘Tal dia com avui, un 16 de gener, però de 1641, la Junta de Braços d’aquest país proclamava la República Catalana sota la protecció de França. I el 16 de gener de 1716 es promulgava el decret de Nova Planta’). Tot seguit, envalentit per l’èxit que va significar el 9-N, va ornamentar el discurs amb una retòrica que fa mesos era sobretot patrimoni de l’ANC. La idea que el procés neix de baix, Puigdemont, el president, la fa seva: ‘Aquest procés no neix d’un laboratori polític. Neix de baix. Com neixen les coses sòlides. I de baix ha anat pujant. El 2017 serà una oportunitat de recordar que aquest procés depassa un govern o els partits.’ I per a reblar el clau va tornar a deixar clar que al cap només hi té una missió: fer que el 2017 es pugui fer el referèndum. No té, ni vol, cap més compromís: ‘No em retiro de res, sinó que quan acabi la feina és el moment que ho agafin els altres.’
Fa dies que sabem que només un 18% dels enquestats creuen que el procés d’independència s’acabarà bé. Ahir vam comprovar que el president de Catalunya és un dels convençuts. Només cal escoltar-lo, un dilluns fred de gener, al teatre Romea.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
País
L’aquest any sí, convençudíssim, del president Puigdemont
El Teatre Romea de Barcelona s'omple per escoltar les projeccions del president per a enguany

Per: Andreu Barnils

Vilaweb
Per a veure el president va haver-hi cua des d’una hora abans de començar l’acte, que va congregar cares conegudes del món teatral i el polític. Carles Canut, Lluís Orella, Lloll Bertran es barrejaven amb Juanjo Puigcorbé, Marta Rovira, Carles Mundó, Irene Rigau, Toni Comín, Jordi Vilajoana i Jordi Cuixart, que seien a les primeres files d’un teatre, ple fins dalt. Un teatre que va decidir de començar la temporada amb el discurs d’un polític. Irene Rigau ho resumia així a l’entrada: ‘Avui potser veurem teatre, però de cap manera no veurem comèdia.’
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
«L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent.»
També va aportar algunes pistes, sobretot en el terreny del referèndum. No ho va dir explícitament, però se li va entendre tot. Per aconseguir que el referèndum sigui vinculant, i efectiu, vàlid, no cal demanar permís a l’estat. N’hi ha prou que la gent surti en massa a votar. La importància de la participació, pel president, és ben clara:
«El referèndum serà vàlid si així els ciutadans ho decideixen. Són els ciutadans que autoritzen el referèndum, amb la seva participació. Si els ciutadans hi participen i el fan seu, és rotundament vàlid, aquí i a la Unió Europea, que haurà de fer honor a la seva tradició de pau i democràcia.»
Puigdemont va començar l’acte amb punt d’erudició històrica (‘Tal dia com avui, un 16 de gener, però de 1641, la Junta de Braços d’aquest país proclamava la República Catalana sota la protecció de França. I el 16 de gener de 1716 es promulgava el decret de Nova Planta’). Tot seguit, envalentit per l’èxit que va significar el 9-N, va ornamentar el discurs amb una retòrica que fa mesos era sobretot patrimoni de l’ANC. La idea que el procés neix de baix, Puigdemont, el president, la fa seva: ‘Aquest procés no neix d’un laboratori polític. Neix de baix. Com neixen les coses sòlides. I de baix ha anat pujant. El 2017 serà una oportunitat de recordar que aquest procés depassa un govern o els partits.’ I per a reblar el clau va tornar a deixar clar que al cap només hi té una missió: fer que el 2017 es pugui fer el referèndum. No té, ni vol, cap més compromís: ‘No em retiro de res, sinó que quan acabi la feina és el moment que ho agafin els altres.’
Fa dies que sabem que només un 18% dels enquestats creuen que el procés d’independència s’acabarà bé. Ahir vam comprovar que el president de Catalunya és un dels convençuts. Només cal escoltar-lo, un dilluns fred de gener, al teatre Romea.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Puigdemont afirma que el procés acabarà aquest 2017 amb ‘l’inici d’una nova era per a Catalunya’
VINGA....!!!
País > Principat

16.01.2017 21:07
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha proclamat ‘la fi del procés’ i ‘l’inici d’una nova era per a Catalunya’ en aquest any 2017. En una conferència pronunciada un any després de ser investit i pocs mesos abans de culminar el termini que van comprometre’s a complir amb el seu govern, Puigdemont ha dit que amb el referèndum i la possible independència començarà així un nou gran episodi en la història de Catalunya.
Vegeu el fragment final de la intervenció de Puigdemont:
A més, el president ha cridat a la societat civil a empènyer de nou aquest any per a demostrar que la independència no és una demanda ‘fruit d’un laboratori o d’un despatx governamental’ i tornar a fer seva la iniciativa política. A més, ha refermat el convenciment que el referèndum es convocarà i es farà, i ha avisat l’estat que no serà suficient amb un ‘no’ del govern espanyol perquè el Govern renunciï a fer-lo acordat.
A continuació teniu el vídeo íntegre de la conferència:
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
País > Principat
Puigdemont afirma que el procés acabarà aquest 2017 amb ‘l’inici d’una nova era per a Catalunya’
Us oferim la part final de la conferència ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’

Per: Redacció

Vilaweb
Vegeu el fragment final de la intervenció de Puigdemont:
A més, el president ha cridat a la societat civil a empènyer de nou aquest any per a demostrar que la independència no és una demanda ‘fruit d’un laboratori o d’un despatx governamental’ i tornar a fer seva la iniciativa política. A més, ha refermat el convenciment que el referèndum es convocarà i es farà, i ha avisat l’estat que no serà suficient amb un ‘no’ del govern espanyol perquè el Govern renunciï a fer-lo acordat.
A continuació teniu el vídeo íntegre de la conferència:
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
dissabte, 14 de gener del 2017
La recta final del procés posa els funcionaris a la diana de l'unionisme
JA VEIÉ-HO COM ´L'UNIONISME JUGA FORT....!!!
canal madrid: anàlisi
La recta final del procés posa els funcionaris a la diana de l'unionisme
Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i, malgrat que amb tàctiques diferents, apunten els treballadors públics com a clau de volta per evitar que el Parlament tiri endavant les tres lleis de desconnexió
Puigdemont plantejarà a Rajoy la via pactada i seguirà amb el full de ruta previst si rep un altre «no»
"La democràcia va de votar". La frase de Gabriel Rufián a l'últim programa de La Tuerka que presenta Pablo Iglesias no convenç PP i C's, que ja preparen les estratègies per afrontar el tram final del procés independentista i per fer avortar un encara hipotètic referèndum. Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i –malgrat que aposten per tàctiques diferents- coincideixen a apuntar als funcionaris com a clau de volta per evitar que en els pròxims nou mesos el Parlament doni llum verda a les tres lleis de desconnexió i convoqui els ciutadans a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.
Rajoy, per la seva banda, rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés –com Forcadell i els membres de la Mesa favorables a la consulta- i utilitza les resolucions dels tribunals per llançar advertències clares sobre el personal que administra, organitza i tramita les iniciatives encaminades a fer possible la desconnexió. El seu govern ja va incloure referències als funcionaris a la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional (TC) que permet els magistrats a suspendre o inhabilitar càrrecs públics que incompleixin les resolucions del propi tribunal, i des d'aleshores l'Advocat de l'Estat ha reclamat reiteradament al TC que faci menció expressa a les conseqüències dels incompliments.
A ulls de La Moncloa, aquesta estratègia ja ha obtingut èxits interessants com la renúncia del secretari del Parlament, Pere Sol, el setembre del 2016, poc després de rebre la notificació del TC per l'aprovació de les conclusions d'estudi del procés constituent. Dels set membres de la Mesa que van rebre personalment l'escrit del TC que els advertia de les conseqüències de la seva actuació, Sol era el més vulnerable, precisament per la seva condició de funcionari.
La Generalitat i els partits independentistes s'esforcen a contrarestar aquesta amenaça. Carles Puigdemont va assegurar aquest dijous a Catalunya Ràdio que "no es demanarà a ningú que desobeeixi" i l'executiu prepara la Llei de transitorietat jurídica que –malgrat la previsible suspensió automàtica per part del TC- ha de dotar els funcionaris d'una base per actuar al marge de la legalitat espanyola. El repte per al govern de Junts pel Sí és triple: desplegar un referèndum vinculant i amb garanties sense disposar de la llibertat de moviments de que va gaudir abans del 9-N i amb un executiu espanyol que ja té apresa la lliçó. I tot tenint en compte que La Moncloa disposa a més de la Llei de Seguretat Nacional que li permet fer-se amb el control dels Mossos en cas de necessitat.
Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual i evitar un enfrontament directe amb la Generalitat que torpedini encara més la credibilitat de "l'operació diàleg". Un cop més seva estratègia passa per no fer passos en fals, no donar oxigen a l'adversari i construir tanques que portin l'altra part a renunciar als seus postulats. En aquest cas l'objectiu és forçar els socis del govern de Junts pel Sí a desistir de mutu propi de la convocatòria del referèndum, fet que portaria a posar en stand-by el procés i convocar unes eleccions que obririen nous escenaris.
Rivera, molt crític amb la inacció de Rajoy durant el 9-N del 2014, ha emplaçat el govern espanyol a desplegar una campanya d'enviament de cartes com a mesura preventiva per evitar el referèndum. C's vol que l'executiu espanyol utilitzi l'administració i la justícia per redoblar la pressió sobre els funcionaris de la Generalitat advertint-los mitjançant la missiva de les conseqüències de desobeir les resolucions del TC. Objectiu: recordar que està en joc la seva carrera i impedir que –com va passar el 9-N- milers de funcionaris treballin com a voluntaris per fer possible la votació.
Rajoy rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés
Rajoy, per la seva banda, rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés –com Forcadell i els membres de la Mesa favorables a la consulta- i utilitza les resolucions dels tribunals per llançar advertències clares sobre el personal que administra, organitza i tramita les iniciatives encaminades a fer possible la desconnexió. El seu govern ja va incloure referències als funcionaris a la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional (TC) que permet els magistrats a suspendre o inhabilitar càrrecs públics que incompleixin les resolucions del propi tribunal, i des d'aleshores l'Advocat de l'Estat ha reclamat reiteradament al TC que faci menció expressa a les conseqüències dels incompliments.
A ulls de La Moncloa, aquesta estratègia ja ha obtingut èxits interessants com la renúncia del secretari del Parlament, Pere Sol, el setembre del 2016, poc després de rebre la notificació del TC per l'aprovació de les conclusions d'estudi del procés constituent. Dels set membres de la Mesa que van rebre personalment l'escrit del TC que els advertia de les conseqüències de la seva actuació, Sol era el més vulnerable, precisament per la seva condició de funcionari.
La Generalitat i els partits independentistes s'esforcen a contrarestar aquesta amenaça. Carles Puigdemont va assegurar aquest dijous a Catalunya Ràdio que "no es demanarà a ningú que desobeeixi" i l'executiu prepara la Llei de transitorietat jurídica que –malgrat la previsible suspensió automàtica per part del TC- ha de dotar els funcionaris d'una base per actuar al marge de la legalitat espanyola. El repte per al govern de Junts pel Sí és triple: desplegar un referèndum vinculant i amb garanties sense disposar de la llibertat de moviments de que va gaudir abans del 9-N i amb un executiu espanyol que ja té apresa la lliçó. I tot tenint en compte que La Moncloa disposa a més de la Llei de Seguretat Nacional que li permet fer-se amb el control dels Mossos en cas de necessitat.
Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual
Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual i evitar un enfrontament directe amb la Generalitat que torpedini encara més la credibilitat de "l'operació diàleg". Un cop més seva estratègia passa per no fer passos en fals, no donar oxigen a l'adversari i construir tanques que portin l'altra part a renunciar als seus postulats. En aquest cas l'objectiu és forçar els socis del govern de Junts pel Sí a desistir de mutu propi de la convocatòria del referèndum, fet que portaria a posar en stand-by el procés i convocar unes eleccions que obririen nous escenaris.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Puigdemont plantejarà a Rajoy la via pactada i seguirà amb el full de ruta previst si rep un altre «no»
Oriol March | 7 comentaris
12/01/2017
Jordi Bes | 1 comentari
13/01/2017
Albert Segura | 35 comentaris
13/01/2017
Quant costa portar un centenar de tancs a Catalunya?
LA CAIXA B CONTRA CATALUNYA , COM EL 36
Quant costa portar un centenar de tancs a Catalunya?
Els nous contractes tenen una durada mitjana de 52 dies, el lloguer a Barcelona ha pujat un 65,7% en cinc anys i la Generalitat paga més de 300.000 euros per la vigilància de dos immobles buits... entre altres dades ocultes
Roger Tugas | 14/01/2017 a les 12:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política , anàlisi, 12 d'octubre, lloguer, temporalitat, La caixa B, exèrcit, tancs
«La caixa B» analitza el cost de transport material militar cap a Catalunya | Ministeri de Defensa
La crisi del sistema institucional actual exigeix medicina en forma de transparència. La ciutadania reclama poder saber més, que el coneixement estigui a l'abast de la seva mà i que les parets de l'administració siguin de vidre, com a via per recuperar la confiança i per avaluar millor les polítiques públiques. I el cert és que tant l'Estat com la Generalitat i, cada cop més, el món local s'estan posant les piles. Els barrots que abans protegien els estudis, les dades i els informes desapareixen progressivament, gràcies a les noves tecnologies i a una conscienciació política creixent.
Ara bé, això no implica que la ciutadania estigui més informada. "Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat", alertava ja fa temps el periodista Ramon Barnils. Imagineu ara amb el torrent d'informació que tenim, tot a tocar d'un clic! La feina del periodista, per tant, passa a ser sovint la de filtrar totes aquestes dades i construir-ne un relat. Una tasca de priorització que força a deixar enrere algunes xifres que, tot i fetes públiques, queden emboirades per la immensitat d'internet, ja sigui perquè es consideren secundàries o perquè han estat eclipsades per d'altres.
L'objectiu de "La caixa B" serà fer un tast cada dissabte d'algunes de les xifres i dades de la setmana que, tot i interessants, han passat desapercebudes, la majoria vinculades a la gestió pública que ens afecta directament. Fins i tot amb un repàs d'algunes de les contractacions públiques més curioses dels darrers dies, per ser més conscients de amb què es gasten els recursos els governants. I ja us avanço que les despeses i actuacions de l'exèrcit es trobaran sovint en el punt de mira, com es pot comprovar ja tot seguit.
125.000€ per dur tancs a catalunya
L'Exèrcit de Terra espanyol va quedar reorganitzat formalment l'1 de gener. Per raons oficialment operatives i d'eficiència, entre altres canvis, el Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, amb base a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i el Bruc, s'integrava a la Brigada Orgànica Polivalent Aragó I. Una reorganització complexa d'entendre per al personal civil que comporta, per exemple, que arribin un centenar de tancs a la caserna empordanesa. Un trasllat que, segons ha admès el govern espanyol en resposta a la diputada del PDECat Míriam Nogueras, costarà uns 125.000 euros a l'erari públic.
Molt o poc? Tot depèn de amb què es compari. Aquesta mateixa setmana, la conselleria de l'Interior ha licitat per una mica menys -108.568,99 euros- la compra de 22 fusells d'assalt per als Mossos d'Esquadra i l'Exèrcit de l'Aire ha contractat recentment per 184.730,01 euros un servei d'assistència per al desenvolupament i manteniment de les seves pàgines web. Lluny, en tot cas, dels 2,5 milions d'euros en fundes de cascos que està disposat a gastar-se l'Exèrcit de Terra, en un contracte licitat recentment.
3.837 militars el 12-O
La cabra de la Legió, Miura, davant dels reis d'Espanya. Foto: Europa Press
Seguint amb temàtica militar, l'última desfilada militar del 12 d'octubre va ser deslluïda: només van poder volar 25 dels 56 avions previstos, per raons metereològiques. Tot i això, segons una resposta del govern espanyol a Units Podem, van participar en l'acte fins a 3.837 efectius de les Forces Armades. Amb quin cost? Els que venien de fora de Madrid van rebre dietes per a la manutenció equivalents a tres dies i mig (quatre, per als de Ceuta).
51,8 dies per contracte
L'atur està caient paulatinament. Ara bé, com denuncien alguns partits i sindicats, a costa d'una major precarietat i temporalitat. Així, segons concreta l'executiu central a una pregunta del PSOE, la durada mitjana de les noves contractacions el primer semestre del 2016 va ser de 51,8 dies, un 37% menys que el 2006, quan era de 82,2 dies. El 26% dels nous contractes firmats fins el juliol de l'any passat eren d'una setmana o menys i el 37,9% d'un mes o menys. Potser part de la raó la podem trobar en el fet que, com també admet el govern espanyol -aquest cop a pregunta de Compromís-, el primer semestre del 2016 fins a 377.436 treballadors van ser contractats per ETT per ser cedits a empreses usuàries, una xifra un 24,5% superior al mateix període del 2015.
+ 65,7% cost del lloguer
Foto: Adrià Costa
Ja vam avisar a principis d'any: Barcelona està vivint una bombolla del lloguer. Un nou estudi -aquest cop, del portal de cerca de pisos Mitula- ho constata de nou, ja que, segons apunta, el cost del lloguer hauria pujat a la capital catalana un 65,7% en cinc anys, dels 892 euros de mitjana el 2012 als 1.478 aquest inici d'any. Un increment superior als d'altres ciutats de l'Estat, per bé que el preu a Palma ha crescut també més d'un 40% i a Madrid prop d'un 20%, en el mateix període.
84,5% antibiòtics inútils per faringitis
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha generat polèmica amb la idea d'augmentar el cost del copagament de les medicines per als jubilats. Malgrat que l'anunci no pretenia resoldre aquesta qüestió, el cert és que l'excés de medicació és un problema de la societat occidental actual. Ho demostren nombrosos informes, un dels quals fet públic per l'institut de recerca IDIAP amb dades preses el 2015 a centres d'atenció primària d'arreu de l'Estat que indica que el 84,5% dels antibiòtics prescrits en casos de faringitis i el 69,8% dels prescrits en infeccions respiratòries del tracte inferior (com bronquitis o pneumònia) són innecessaris. Amb les conseqüències negatives per la salut que això comporta i sense comptar amb els casos d'automedicació...
I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:
7.989.993€
Quasi vuit milions d'euros és la quantitat que es gastarà el departament de Presidència per a la gestió i inserció d'anuncis a mitjans impresos relatius a campanyes de publicitat institucional i de redaccionals informatius, durant el 2017, a través d'un contracte adjudicat a Focus Media, SL. Són tan sols 4.000 euros més que l'any passat.
2.287.273€
Mantenir a ratlla els insectes i les rates de les clavegueres de Barcelona no és fàcil... ni barat. Li costarà quasi 2,3 milions d'euros durant dos anys a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que ha contractat l'empresa Lokimica SA per a aquest servei, que haurà de vetllar per una xarxa de 1.648 quilòmetres.
303.062€
El manteniment de grans edificis no és una tasca senzilla, fins i tot quan aquests estan buits. I és que el Govern pagarà més de 300.000 euros a l'empresa Enerpro pel servei de vigilància permanent -24 hores al dia- a dos immobles desocupats propietat de la Generalitat, aquest 2017. Tenen més de 3.000 metres quadrats cadascun i es troben a la Rambla i al carrer d'Avinyó, a Barcelona.
242.000€
Us heu preguntat mai quan costen els recol·lectors de saliva que usa la policia per fer proves de detecció de drogues a la carretera? Si qui us ha aturat és la Guàrdia Civil, podeu estar fent gastar uns 4,84 euros a l'Estat, ja que aquest cos ha licitat la compra de 50.000 unitats per un màxim de 242.000 euros.
100.430€
Foto: Josep M. Costa
"Ja ha comprat la Grooooooooooossa!". Segur que aquest Nadal heu aplaudit o heu patit la campanya de la Grossa de cap d'any i, hàgiu pessigat algun premi o no, és possible que trobeu la famosa capgrossa que posa cara a aquest premi durant l'any, ja que la Generalitat està disposada a pagar fins a 100.430 euros pel disseny i implementació d'un pla de presència arreu del territori durant el 2017. Per cert, la producció del famós anunci de l'any passat va costar a l'executiu uns 243.016,4 euros. "I tu, què carai estàs esperant?".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Álvarez-Espejo ofereix mà estesa perquè l'exèrcit torni a participar al Festival de la Infància
3 comentaris
06/01/2017
L'Estat ajorna al 2017 el pagament de 717 milions per a nou armament de l'exèrcit
Roger Tugas
09/12/2016
dijous, 12 de gener del 2017
‘Els independentistes dins Barcelona en Comú som entre un 30% i un 40%’
‘Els independentistes dins Barcelona en Comú som entre un 30% i un 40%’
Militants de base del món dels comuns expliquen des de dins la força i les característiques de l'independentisme en els seus partits

Per: Andreu Barnils

Vilaweb
VilaWeb s’ha posat en contacte amb membres de Barcelona en Comú, Iniciativa i Podem per saber quina força i quines inquietuds tenen els independentistes dins aquestes organitzacions. També hem parlat amb un militant de la CUP de Badalona, una de les ciutats on, a diferència de Barcelona, comuns i independentistes van de bracet.
L’objectiu és fer un retrat més personal i directe que no pas les xifres fredes d’una enquesta. Els hem demanat que expliquin el seu independentisme en primera persona i quins errors es cometen a banda i banda que fan que a hores d’ara l’aliança entre els uns i els altres no acabi de rutllar.
El pes dels independentistes
Josep Maria Armengou és metge, ara retirat, actualment membre de Barcelona en Comú. També forma part del corrent independentista d’Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA). Diu: ‘La meva experiència a Barcelona en Comú és que, quan hi ha hagut una trobada d’aquestes conjuntes, entre un 30% i un 40% dels qui hi hem intervingut ens hem expressat nítidament independentistes. Dins Barcelona en Comú. Jo n’estic convençut: només la independència en el marc del segle XXI (sense fronteres, ni monedes pròpies) pot resoldre qüestions clau, com l’habitatge, la llengua o les infrastructures. La meva experiència és que aquestes xifres es mantenen de fa temps. Després tenim una tercera part que es mou en un marc espanyol i una tercera part que considera que els problemes de Barcelona són els de Barcelona i el debat nacional no el volen. Són reunions, per cert, on la llengua catalana és sempre molt majoritària. 85%. Sempre.’
Xifres similars aporta un altre membre de Barcelona en Comú, Jordi Altarriba, que es presenta així: ‘Potser no sóc independentista des que vaig néixer, però gairebé.’ Fundador del PSAN, després de passar per Nacionalistes d’Esquerres i ICV (on encara és), el gracienc Jordi Altarriba ha acabat a Barcelona en Comú, com una ‘conseqüència natural’ de formar part d’ICV a Barcelona. Diu Altarriba: ‘És difícil de quantificar quants som, perquè no hi ha hagut cap votació per a veure-ho. Però jo diria que dins Barcelona en Comú hi ha un terç d’independentistes. Ho dic per converses i després d’haver analitzat els resultats de les eleccions. Després tenim una quarta part de la gent –per tant, no tant com els independentistes– que són això que ara se’n diu unionistes. Gent que no volen ni pensar-hi, en això. I la resta és gent a qui sembla bé defensar el referèndum, deixant de banda si votaran sí o no.’
Errors a banda i banda
La relació entre els partits independentistes i els dels comuns no sempre ha estat fluida. Els independentistes consultats hi veuen errors a banda i banda, i apliquen altes dosis d’autocrítica.
N’és un exemple José Téllez, militant de la CUP de Badalona. Téllez forma part de l’equip de govern amb Guanyem Badalona, formació que agrupa independentistes i comuns alhora. Fa autocrítica: ‘Sí. Els independentistes fallem. Jo he estat molt crític, perquè després del 9-N i el 27-S una cosa que sembla clara és que s’ha d’eixamplar la base. I l’única manera, tal com està el país, és per l’esquerra. De fet, les enquestes diuen que comuns i independentistes comparteixen projecte de país: habitatge o drets socials, per exemple. Però després del 27-S el procés passa del carrer a les institucions i passen a tenir el protagonisme diputats i govern. El debat entre nosaltres s’ha polititzat massa. Les actituds sectàries són la base de la mala relació. I es veu sobretot a Barcelona: ERC, la CUP i Barcelona en Comú –que, si en miréssim els programes, són els que tenen més coses en comú– s’han distanciat per l’actitud envers el procés. Això ens fa molt de mal, als independentistes. I els comuns haurien de ser capaços de no defugir aquest debat. A Badalona no ho han fet. No l’han aparcat. No l’han defugit amb l’excusa que no és un tema local. Si arracones un tema t’acabarà explotant. Per una altra banda, penso que els independentistes hauríem de tenir una actitud més constructiva i abandonar qualsevol actitud sectària.’
El metge Josep Maria Armengou, de Barcelona en Comú, també veu errors a banda i banda: ‘Tant en l’una banda com en l’altra, la identificació entre social i nacional no es fa prou. Els comuns cada vegada que parlen en clau social haurien de dir que és un problema nacional. I no ho diuen mai. I a la banda dels partits independentistes quan es parla de temes nacionals, es descuiden de posar-hi exemples socials. No ho fan mai. Però és que a la televisió passa igualment: els tertulians no fan el pont.’
Jordi Altarriba, de Barcelona en Comú, diu: ‘Penso que Junts pel Sí va fer una aposta molt forta el 27-S. Tot allò que no era independència es presentava com a unionisme. I no és veritat. Això ha marcat molt Junts pel Sí. Massa. També hi ha un problema d’espai polític, sobretot amb ERC, perquè hi ha persones que poden votar En Comú Podem o ERC, i per tant hi ha una lluita soterrada i les friccions consegüents. Ara, dins ICV, i CSQP, pesa molt un discurs, jo diria que antic, que diu que el nacionalisme és cosa de la dreta. Es fa la lectura que el nacionalisme és cosa de la burgesia, i per tant no hi entrem. Home, si no hi entres no et queixis després que s’ho quedi la burgesia. Per demostrar la teva tesi cedeixes el terreny? No s’acaba d’entendre.’
Badalona com a exemple
Badalona, Ripollet i Santa Coloma són ciutats on, a diferència de Barcelona, comuns i independentistes han estat capaços de fer una coalició. Fernando Gómez és militant de Podem a Badalona i coordinador del districte quart de la ciutat. Vol deixar clar que les declaracions les fa a títol individual: ‘Hi ha un mirall que tots plegats haurien de mirar: Badalona. Simplement que vinguin, i ho vegin. Els independentistes i els comuns. Tots dos. Jo ja ho he dit a Podem. Que vinguin aquí. Que vinguin. Perquè hi ha demagògia a banda i banda, cert, però el mirall de Badalona la trenca del tot, perquè aquí anem plegats. Jo sóc partidari d’una república catalana construïda des de baix, que lluiti per una feina digna i per la salut pública. Un lloc on pagui més qui més té. I per aconseguir aquesta república farà falta ruptura democràtica. Claríssim. La república podria ser independent o federada. Ja veuria què faria, jo. Però tinc clar que la república ha de poder decidir lliurement. Això ho hem aconseguit a Badalona. El consens és República Catalana. En això hi estem tots d’acord. Després, ja ho veurem.’
‘El referèndum s’ha d’acabar imposant’
‘Seria un dels meus somnis fet realitat. Que la gent pogués votar en un referèndum. De moment, sóc partidari de la via acordada, però si no pot ser haurem de veure què fem. Alguna cosa s’haurà de fer’, afegeix Fernando Gómez.
Josep Maria Armengou, de Barcelona en Comú: ‘Jo lluito per la independència. I el referèndum només és l’eina. Hem de vigilar amb els noms, perquè d’entrada si surts al carrer i parles de RUI, la gent no sap ni què és. Evidentment, crec que si es fa un referèndum haurà de ser legal. Perquè ho serà, encara que sigui sota legalitat catalana. Però considero un greu error parlar-ne tant, del referèndum, i no centrar-nos a parlar més de la independència. Hem de vigilar’.
Jordi Altarriba ho veu així: ‘La meva posició és que el referèndum s’ha d’arrencar. I que, tot i que el facis unilateral, acabaràs pactant-lo d’alguna manera. El referèndum s’ha d’acabar imposant. No esperar que l’autoritzin, sinó mantenir una posició molt ferma per fer-lo. No hi posaria un calendari tan just, però s’ha d’exigir per tots els camps. I que arribi un moment que sigui inevitable.’
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
‘Els independentistes dins Barcelona en Comú som entre un 30% i un 40%’
‘Els independentistes dins Barcelona en Comú som entre un 30% i un 40%’
Militants de base del món dels comuns expliquen des de dins la força i les característiques de l'independentisme en els seus partits

Per: Andreu Barnils

Vilaweb
VilaWeb s’ha posat en contacte amb membres de Barcelona en Comú, Iniciativa i Podem per saber quina força i quines inquietuds tenen els independentistes dins aquestes organitzacions. També hem parlat amb un militant de la CUP de Badalona, una de les ciutats on, a diferència de Barcelona, comuns i independentistes van de bracet.
L’objectiu és fer un retrat més personal i directe que no pas les xifres fredes d’una enquesta. Els hem demanat que expliquin el seu independentisme en primera persona i quins errors es cometen a banda i banda que fan que a hores d’ara l’aliança entre els uns i els altres no acabi de rutllar.
El pes dels independentistes
Josep Maria Armengou és metge, ara retirat, actualment membre de Barcelona en Comú. També forma part del corrent independentista d’Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA). Diu: ‘La meva experiència a Barcelona en Comú és que, quan hi ha hagut una trobada d’aquestes conjuntes, entre un 30% i un 40% dels qui hi hem intervingut ens hem expressat nítidament independentistes. Dins Barcelona en Comú. Jo n’estic convençut: només la independència en el marc del segle XXI (sense fronteres, ni monedes pròpies) pot resoldre qüestions clau, com l’habitatge, la llengua o les infrastructures. La meva experiència és que aquestes xifres es mantenen de fa temps. Després tenim una tercera part que es mou en un marc espanyol i una tercera part que considera que els problemes de Barcelona són els de Barcelona i el debat nacional no el volen. Són reunions, per cert, on la llengua catalana és sempre molt majoritària. 85%. Sempre.’
Xifres similars aporta un altre membre de Barcelona en Comú, Jordi Altarriba, que es presenta així: ‘Potser no sóc independentista des que vaig néixer, però gairebé.’ Fundador del PSAN, després de passar per Nacionalistes d’Esquerres i ICV (on encara és), el gracienc Jordi Altarriba ha acabat a Barcelona en Comú, com una ‘conseqüència natural’ de formar part d’ICV a Barcelona. Diu Altarriba: ‘És difícil de quantificar quants som, perquè no hi ha hagut cap votació per a veure-ho. Però jo diria que dins Barcelona en Comú hi ha un terç d’independentistes. Ho dic per converses i després d’haver analitzat els resultats de les eleccions. Després tenim una quarta part de la gent –per tant, no tant com els independentistes– que són això que ara se’n diu unionistes. Gent que no volen ni pensar-hi, en això. I la resta és gent a qui sembla bé defensar el referèndum, deixant de banda si votaran sí o no.’
Errors a banda i banda
La relació entre els partits independentistes i els dels comuns no sempre ha estat fluida. Els independentistes consultats hi veuen errors a banda i banda, i apliquen altes dosis d’autocrítica.
N’és un exemple José Téllez, militant de la CUP de Badalona. Téllez forma part de l’equip de govern amb Guanyem Badalona, formació que agrupa independentistes i comuns alhora. Fa autocrítica: ‘Sí. Els independentistes fallem. Jo he estat molt crític, perquè després del 9-N i el 27-S una cosa que sembla clara és que s’ha d’eixamplar la base. I l’única manera, tal com està el país, és per l’esquerra. De fet, les enquestes diuen que comuns i independentistes comparteixen projecte de país: habitatge o drets socials, per exemple. Però després del 27-S el procés passa del carrer a les institucions i passen a tenir el protagonisme diputats i govern. El debat entre nosaltres s’ha polititzat massa. Les actituds sectàries són la base de la mala relació. I es veu sobretot a Barcelona: ERC, la CUP i Barcelona en Comú –que, si en miréssim els programes, són els que tenen més coses en comú– s’han distanciat per l’actitud envers el procés. Això ens fa molt de mal, als independentistes. I els comuns haurien de ser capaços de no defugir aquest debat. A Badalona no ho han fet. No l’han aparcat. No l’han defugit amb l’excusa que no és un tema local. Si arracones un tema t’acabarà explotant. Per una altra banda, penso que els independentistes hauríem de tenir una actitud més constructiva i abandonar qualsevol actitud sectària.’
El metge Josep Maria Armengou, de Barcelona en Comú, també veu errors a banda i banda: ‘Tant en l’una banda com en l’altra, la identificació entre social i nacional no es fa prou. Els comuns cada vegada que parlen en clau social haurien de dir que és un problema nacional. I no ho diuen mai. I a la banda dels partits independentistes quan es parla de temes nacionals, es descuiden de posar-hi exemples socials. No ho fan mai. Però és que a la televisió passa igualment: els tertulians no fan el pont.’
Jordi Altarriba, de Barcelona en Comú, diu: ‘Penso que Junts pel Sí va fer una aposta molt forta el 27-S. Tot allò que no era independència es presentava com a unionisme. I no és veritat. Això ha marcat molt Junts pel Sí. Massa. També hi ha un problema d’espai polític, sobretot amb ERC, perquè hi ha persones que poden votar En Comú Podem o ERC, i per tant hi ha una lluita soterrada i les friccions consegüents. Ara, dins ICV, i CSQP, pesa molt un discurs, jo diria que antic, que diu que el nacionalisme és cosa de la dreta. Es fa la lectura que el nacionalisme és cosa de la burgesia, i per tant no hi entrem. Home, si no hi entres no et queixis després que s’ho quedi la burgesia. Per demostrar la teva tesi cedeixes el terreny? No s’acaba d’entendre.’
Badalona com a exemple
Badalona, Ripollet i Santa Coloma són ciutats on, a diferència de Barcelona, comuns i independentistes han estat capaços de fer una coalició. Fernando Gómez és militant de Podem a Badalona i coordinador del districte quart de la ciutat. Vol deixar clar que les declaracions les fa a títol individual: ‘Hi ha un mirall que tots plegats haurien de mirar: Badalona. Simplement que vinguin, i ho vegin. Els independentistes i els comuns. Tots dos. Jo ja ho he dit a Podem. Que vinguin aquí. Que vinguin. Perquè hi ha demagògia a banda i banda, cert, però el mirall de Badalona la trenca del tot, perquè aquí anem plegats. Jo sóc partidari d’una república catalana construïda des de baix, que lluiti per una feina digna i per la salut pública. Un lloc on pagui més qui més té. I per aconseguir aquesta república farà falta ruptura democràtica. Claríssim. La república podria ser independent o federada. Ja veuria què faria, jo. Però tinc clar que la república ha de poder decidir lliurement. Això ho hem aconseguit a Badalona. El consens és República Catalana. En això hi estem tots d’acord. Després, ja ho veurem.’
‘El referèndum s’ha d’acabar imposant’
‘Seria un dels meus somnis fet realitat. Que la gent pogués votar en un referèndum. De moment, sóc partidari de la via acordada, però si no pot ser haurem de veure què fem. Alguna cosa s’haurà de fer’, afegeix Fernando Gómez.
Josep Maria Armengou, de Barcelona en Comú: ‘Jo lluito per la independència. I el referèndum només és l’eina. Hem de vigilar amb els noms, perquè d’entrada si surts al carrer i parles de RUI, la gent no sap ni què és. Evidentment, crec que si es fa un referèndum haurà de ser legal. Perquè ho serà, encara que sigui sota legalitat catalana. Però considero un greu error parlar-ne tant, del referèndum, i no centrar-nos a parlar més de la independència. Hem de vigilar’.
Jordi Altarriba ho veu així: ‘La meva posició és que el referèndum s’ha d’arrencar. I que, tot i que el facis unilateral, acabaràs pactant-lo d’alguna manera. El referèndum s’ha d’acabar imposant. No esperar que l’autoritzin, sinó mantenir una posició molt ferma per fer-lo. No hi posaria un calendari tan just, però s’ha d’exigir per tots els camps. I que arribi un moment que sigui inevitable.’
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Port de Barcelona, Mercabarna i Grimaldi presenten la seva oferta integrada a Fruit Logistica
Economia

12.01.2017 12:45
El Port de Barcelona, Mercabarna i la naviliera Grimaldi Lines participaran conjuntament per quart any consecutiu a Fruit Logistica 2017, la fira hortofructícola més important del món que es farà a Berlín del 8 al 10 de febrer i on presentaran la seva oferta integrada.
Els tres participen amb l’eslògan ‘Barcelona, el hub euromediterrani del comerç de productes frescos’ per presentar una oferta logística integrada única a la regió, solucions completes de connectivitat, subministrament i distribució per cobrir les necessitats de clients importadors, exportadors i operadors logístics especialitzats en productes frescos, ha informat el port en un comunicat avui.
L’objectiu d’aquesta col·laboració a tres és oferir als exportadors internacionals la major oferta i varietat de fruites i hortalisses d’Europa, gràcies a Mercabarna, i solucions logístiques adaptades al producte fresc, permetent transportar aquest tipus d’aliments amb les màximes garanties a través dels serveis del Port de Barcelona.
Per aquesta raó, el Port vol promocionar a la fira els seus serveis de ‘short sea shipping’ –transport marítim de curta distància–, ja que aquestes línies, combinades amb el transport terrestre, optimitzen la logística de les exportacions que surten de Mercabarna cap a Itàlia, Europa i el nord d’Àfrica, a més de les importacions amb el nord del continent africà.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Port de Barcelona, Mercabarna i Grimaldi presenten la seva oferta integrada a Fruit Logistica
El Port de Barcelona, Mercabarna i la naviliera Grimaldi Lines participaran conjuntament per quart any consecutiu en Fruit Logistica 2017, la fira hortofructícola més important del món que es farà a Berlín del 8 al 10 de febrer i on presentaran la seva oferta integrada.

Per: Europa Press

Vilaweb
Els tres participen amb l’eslògan ‘Barcelona, el hub euromediterrani del comerç de productes frescos’ per presentar una oferta logística integrada única a la regió, solucions completes de connectivitat, subministrament i distribució per cobrir les necessitats de clients importadors, exportadors i operadors logístics especialitzats en productes frescos, ha informat el port en un comunicat avui.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Per aquesta raó, el Port vol promocionar a la fira els seus serveis de ‘short sea shipping’ –transport marítim de curta distància–, ja que aquestes línies, combinades amb el transport terrestre, optimitzen la logística de les exportacions que surten de Mercabarna cap a Itàlia, Europa i el nord d’Àfrica, a més de les importacions amb el nord del continent africà.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)