La presidenta del parlament, Carme Forcadell, va declarar ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Davant la seu del tribunal, centenars de persones i nombrosos càrrecs electes l’acompanyaven per a mostrar-li el seu suport i condemnar la persecució judicial que està patint. Amb el lema ‘Això va de democràcia’, la concentració d’ahir al matí va servir també per a criticar la politització de la justícia espanyola i la judicialització del procés català.
En la compareixença posterior que va fer Forcadell, va agrair el suport internacional que ha rebut aquests darrers dies. Han estat diversos els parlaments i diputats que han fet costat aquests darrers dies a la presidenta del parlament. Des de Suïssa a Dinamarca, així com Gal·les i el Regne Unit entre d’altres. El procés contra Forcadell inquieta Europa i a poc a poc aquesta incomoditat es va fent pública.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Interpel·lació de suport a Forcadell al parlament federal de Suïssa Catorze diputats del parlament suís van presentar ahir una interpel·lació al govern, que haurà de respondre a la següent pregunta: ‘El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?’. Els diputats que signen la interpel·lació formen part dels sis partits amb representació parlamentària: el Partit Socialista Suís (tres), el Partit dels Verds (un), el Partit dels Verds Liberals (un), el Partit Liberal Radical (dos), el Partit Democratacristià (tres) i la Unió Democràtica de Centre (quatre).
La resposta del ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca El diputat danès
Nikolaj Villumsen va demanar dijous al ministre què pensa del procés judicial contra Forcadell i si considera que aquest judici contradiu la resolució que va aprovar fa mesos el Parlament de Dinamarca, en què es reclamava un diàleg pacífic i democràtic entre Espanya i Catalunya. El diputat va anunciar la iniciativa parlamentària en un piulet.
La presidenta del parlament gal·lès fa costat a Forcadell També a través de Twitter, es va manifestar la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les,
Elin Jones. El piulet, per cert, el va escriure en català: ‘Mostro la meva solidaritat amb la col·lega Carme Forcadell, processada per haver permès un debat democràtic en el parlament que president’.
Jones és membre del partit independentista gal·lès,
Plaid Cymru.
El suport de l’ex-ministre d’Exteriors eslovèIvo Vajgl, eurodiputat del grup liberal també s’ha afegit a les mostres de suport cap a la presidenta del parlament. En un missatge a través de Facebook, l’
ex-ministre d’Exteriors eslovè va qualificar de ‘preocupant i perjudicial per a la reputació de la democràcia espanyola’ el procés judicial contra Carme Forcadell per haver permès el debat democràtic a la cambra legislativa. En aquest sentit, afirmava que Espanya i Catalunya estan involucrats en un debat molt seriós sobre el seu futur i feia una crida a ‘jugar amb les regles universals i el llenguatge de la democràcia’.
Giuseppe Civati alerta del perill d’intentar frenar el procés català per la via judicial El diputat italià i fundador del moviment
Possibile,
Giuseppe Civati, va advertir ahir l’estat espanyol del perill que suposa fer servir la via judicial per frenar el procés català.
Civati va demanar al govern espanyol que trobi una solució política i democràtica, no pas judicial, al cas català i va expressar el seu suport a Carme Forcadell. Així mateix, el diputat va recordar que el debat d’un parlament ha de ser sempre lliure i perseguir judicialment i penal la seva presidenta ‘agreuja’ el problema.
La demanda d’un diputat alemany a Merkel i al Bundestag El social-demòcrata alemany
Bernhard von Grünberg, diputat al Parlament del Rin del Nord-Westfàlia, va denunciar dijous la judicialització del procés català. Concretament, va enviar una carta a importants dirigents polítics d’Alemanya com el ministre de Justícia,
Heiko Maas, i els presidents del
Bundestag i l’Eurocambra, Norbert
Lammert i Martin
Schulz. A la missiva, advertia que ‘el govern espanyol és cada vegada més antidemocràtic’ i ‘combat el procés democràtic de forma sistemàtica, rebutjant qualsevol diàleg’. El diputat argumentava la seva demanda amb els casos de Carme Forcadell i de Santiago Vidal, que ‘exemplifiquen la intransigència i l’augment de l’agressió deliberada per part del govern espanyol’.
Mostres de suport des del Regne Unit els dies previs a la declaració La mostra de suport més rellevant en favor de Forcadell ha estat probablement la mobilització d’una quinzena de diputats del parlament britànic. George
Kevenan, diputat del Partit Nacional Escocès, va impulsar una moció que recordava que Forcadell podia ser inhabilitada ‘per haver permès un debat parlamentari’, una situació que considerava ‘lamentable’. Nou membres de l’
SNP van donar-hi suport, i també els representants del partit nacionalista gal·lès i un dels representants del Partit Socialdemòcrata i Laborista irlandès. Però no solament van subscriure la moció els membres de partits que es podrien definir nacionalistes, sinó que s’hi afegiren
Jim Cunningham, del Partit Laborista britànic, i la dirigent del partit verd,
Carlonie Lucas.
Gerry Adams demana portar el cas Forcadell al Consell Europeu Per altra banda, l’històric dirigent del
Sinn Féin,
Gerry Adams, va demanar al cap del govern de la República d’Irlanda,
Enda Kenny, que portés al Consell Europeu el procés judicial contra Carme Forcadell. ‘Demano al cap de govern de la República d’Irlanda que s’hi tracti el debat, ja que aquesta acció posa en risc les garanties democràtiques per haver facilitat el debat, ja que aquesta acció posa en risc les garanties democràtiques’, va afirmar Adams.
Alex Salmond: ‘el cas contra Forcadell preocupa Europa’ L’ex-primer ministre escocès ho va dir en una entrevista a Brussel·les. El procés judicial contra Forcadell, va explicar, preocupa la Cambra dels Comuns britànica i a més llocs d’Europa. En aquest sentit, va assenyalar també que no s’havia de tenir por dels debats sobre qüestions constitucionals com la independència si es tracten al parlament i de manera democràtica.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
26.12.2016 11:47 
